Vida pública

Sí. Potser la nostra relació és estranya, no ho sé. Ell no em deixa comentaris al facebook dient-me que m’estima, que sóc el millor que té, que em troba a faltar,... ell tampoc penja fotos nostres cada vegada que viatgem, cada vegada que ens veiem. No em diu a través de les xarxes socials que sóc imprescindible a la seva vida. Però ell m’estima. M’estima per sobre de totes les coses i, quan em mira als ulls, em transmet amor, tendresa, confiança. Per ell sóc especial i única, però ho sé veure a través de la seva mirada. Tampoc vam decidir quin dia començàvem a sortir. Cada dia que estem junts és una nova història per recopilar, una nova aventura per recordar. Celebrem que sortim junts cada dia que estem junts. Potser tampoc tindrem un dia especial, però podrem dir que cada dia que hem passat ha estat únic i diferent.

No, la nostra vida no és pública. No, ni jo ni la meva parella pengem fotografies per demostrar als altres que ens estimem. Nosaltres ens ho diem, ens ho demostrem cada dia. Crec que són els altres que per ser feliços han de demostrar a la resta de la gent que estan contents.

No. La meva vida no és pública. La seva vida no és pública. És la nostra història, no la dels altres.