Vida o somni 2.0

l'altre dia te'm vas aparèixer en un somni.
estàvem drets en un penya-segat, nus de tot, els teus peus de geisha damunt dels meus.
exploraves el meu cos amb moviments lents de llengua i llavis, descobrint les meves costelles i la meva pell. tancava els ulls i deixava lliscar tota l'excitació dibuixant els detalls i anticipant els recorreguts per les galeries de la ment.
sentia la brisa marina, l'escalfor, la urgència del tacte i la impaciència de l'ànima a l'estómac. obria els ulls i tot era or, els teus cabells, l'aigua espurnejant i l'horitzó que m'encegava.
cec d'amor, intuïa la teva saliva, les teves mans, finalment la teva boca i l'eco de l'aigua a les coves rocoses. em posseïes sense pausa i jo em deixava posseir; en aquells moments era un ocell, probablement una gavina que s'ho mirava cel enllà fent espirals blanquinosos.
l'escena vertiginosa i la teva dedicació provocà l'arqueig dorsal i l'ascensió cristal·lina del plaer més intens; tot seguit aquell instant fugaç en el qual el plaer es converteix en dolor i retrobament amb les penombres del teu ésser. un segon al buit, una estranya negociació de l'espoli a què et sotmetràs. Junts de nou, alleugerits, contemplàvem meravellats la paràbola que moria, confosa amb l'escuma de l'onatge, al ventre del mar.

endormiscats i des de la sorra estant,
esperàvem els peixos, les algues i la sal,
esperàvem la vida que havíem anat a buscar;
esperàvem despertar.