Brasul

Un relat de: drake

Brasul em sacseja i giravolta.

Rodejat d'aigua i records, trepitjant esquelets de cloïsses cremats pel sol, pòsit de mi mateix, argumento lentament i la marea m'aïlla de tots els objectes.

Penso en el futur temptant d'asserenar l'ànima i cimentar les escletxes que han esdevingut abismes en els darrers mesos. L'avenir no exempt de dolor confon qualsevol clarividència.

Avanço feixuc, amb els peus enllagats, immers en el mar de les incerteses. Només el vent i la sorra castigant-me els turmells m'evoquen la distància amb la platja.
Atalaio els cocoters i em revé aquella melodia de Jobim.
Cau el sol i m'invento la lletra per no xiular.

Aquest cel que no té fi ara es mostra amo i senyor dels nostres destins. Els nens es precipiten filant els últims moments de llum. L'ocàs em sedueix: arriben les estrelles.
A les nits de Tatajuba les tartarugues blanques neden pel meu cervell...
tot esperant l'onada anunciada
a Brasul.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

drake

7 Relats

10 Comentaris

8238 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83