Vida exterior intel·ligent

En la recerca de l'exploració per l'espai, en Xicoi, un pilot experimentat en vols espacials, fa ruta cap el mes enllà, un espai del que se'n sap poc, uns diuen que no hi ha res d'interessant, altres que un no hi pot arribar sól, i la resta que s'hi pot arribar en vida, però ell tot això no s'ho creu.
Es el mateix que succeïa a l'edat mitjana, el mar es massa gran, encara no hi la tecnologia adequada per a conquerir el de més enllà, els qui ho han provat no han tornat, es massa arriscat. Però algú va tenir la sort ho va intentar i en va treure profit.
Qui ho vol intentar a l'espai, un estat, un magnat, un científic, un boig, si, potser una mica de tot, cal estar una mica boig per posar-se a una nau i a veure que passa, deixar-ho tot per sortir a la desesperada i suposar que un dia tornaré.
Es una missió anomenada XPLORER, hi ha molts diners al damunt, magnats avorrits i que volen saber del més enllà abans de morir, algunes associacions de astrònoms i afeccionats a l'astronomia, revistes de tecnologia i futur, bé, tot un munt d'esperances acompanyen a la missió.
Ara ja no em puc fer enrera, ja soc al damunt amb tot el necessari per aguantar el que calgui, deu anys com a mínim, gràcies al menjar, llaunes i galetes, vídeos, música, jocs.
Mentre es pugui mantenir l'enllaç de comunicació amb la base, estaré com a casa, un enllaç que a mesura que passin els dies es farà més dificultós, si quan vaig sortir podia parlar com si fos un telèfon, ara només serveix com a correu, avui escric i potser demà tindré resposta. I es que ja porto una colla de dies, al damunt d'aquesta càpsula, uns dies que no vull comptar ja que en no conèixer el dia d'arribada, no puc fer els comptes dels dies que manquen.
A la nau hi ha el que cal, la taula per menjar, el lavabo, llit, i sala d'estar, sempre tot és al mateix lloc, el que canvia es la decoració, estires per aquí, i es converteix amb el que et cal. Fins i tot hi ha finestres en les que hi passen paisatges com els salva pantalles dels ordinadors. I si no t'agraden en programes de nous, en hi ha tants i tants, de moment es l'exploració que estic realitzant, imatges de la Xina , Tibet Mongolia, etc. Que n'és de bonica la nostra terra, vols dir que enlloc hi trobaré res millor?
De vegades em salto la rutina d'enviar missatges, només llegeixo els que m'envien, missatges de suport d'incondicionals, historietes distretes, passatemps. No cal contestar, ja no soc allí, no ho vull enyorar, penso amb d'altres coses nous móns, noves històries. Només amb el fet de llegir els missatges, ja tenen prou constància de la meva activitat. Crec que ho deuen entendre que no em vulgui sentir observat, o com un conqueridor a sou.
Aquí un fa la seva vida com vol, diuen que una tripulació de més d'una persona no podria funcionar més de no sé quants dies, acabarien en conflictes, baralles i enrenous. El millor és una persona ferma, molt ferma i convençuda del que far, sense gaires arrels i amb empenta. Dons així m'agradaria ésser, als menys si ells s'ho pensen, dons jo també.
La dieta es variada, menjar xinès, indi italià francès japonès etc. fa il·lusió anar a dinar, a veure que hi ha programat, i si no va bé es canvia. L'atmosfera està controlada, no hi ha bacteris, microbis agents patològics, etc. diu que amb la dieta i una mica d'exercici pels matins m'haig de trobar perfectament, sense refredats, grips, etc. La temperatura es estable i perfecte, no sé perquè em vesteixo, aquí no em veu ningú, però més val, no sigui que em faci una rascada a la cuixa o al braç, no s'infectaria però el mal que fa no te'l treu ningú.
Ni dia ni nit, aquí no hi ha diferència, un encén el llum quan vol i l'apaga, i sí tenien raó aquells qui deien que el dia per l'home seria de vint i cinc hores en una cova. No sé si és per la poca activitat, però arriba l'hora de descansar i no hi ha cansament físic però si mental. Una estona contra l'ordinador fatiga com tota la resta del dia. Lectura, jocs d'habilitat, i d'intel·ligència. Diu que amb una vida així es pot prolongar la vida dels òrgans fins a cent cinquanta anys, una mica d'esport, activitat mental i aliments ben triats permetran a la nau d'ésser tripulada manualment més d'un centenar d'anys, després em podriré aquí però no passa res la nau segueix, comandada remotament, amb menys prestacions però la missió continua. L'únic que pot fer canviar les previsions, es trobar un lloc interessant i baixar de la nau. Baixar si hi ha una atmosfera que protegeixi dels raigs còsmics, que es pugui respirar, que la pressió atmosfèrica sigui adequada, que la gravetat i la temperatura sigui suportable, que hi hagi aliments, que no hi hagi perill, etc. és a dir una illa deserta en una altra terra, hi ha alguna possibilitat, té gran interès?
Gràcies als marcadors que hi ha a la nau un creu que està en moviment, ja que exteriorment no es veu cap indici, les esperances estan posades en trobar quelcom, i si resulta que estic sempre donant tombs allà mateix. Menys mal que el marcador indica córrer com si anés en TGV.
Les il·lusions de cada dia són el joc d'ordinador en que estic engrescat, tests de millora i desenvolupament mental. Per la finestra no es veu res a prop, els marcadors em donen la raó. I si avui no es veu res d'interessant, demà tampoc, potser d'aquí uns mesos s'entreveurà alguna cosa, però de moment no hi ha moros a la costa.
No cal filosofar, la vida es la que és i així continuarà, uns la passen entre gent, però infeliços, d'altres en una masia aïllada, i la mar de bé, i abans que només baixaven al poble un cop al més per a vendre algunes sobres. Aquí és el mateix, una vida de monjo, lectura entreteniment i escriptura, la resta és propina, si en surt alguna cosa és a més a més. No són ganes de salvar la humanitat, d'ésser famós o admirat, si tampoc ho gaudiré, mai més tornaré.
Hi ha un entreteniment que li he agafat gust, et poses els auriculars mires la pantalla, i desconnectes, cada vegada noves sensacions, com els somnis, diferents històries, gent, lloc. Molt bé, crec que tothom l'hauria d'emprar, surts de la rutina, per aquesta gent que la feina no li canvia, el seu entorn tampoc, i no fan gaire turisme per el preu, les incomoditats i els problemes, aquí hi ha la solució, noves experiències sense cost ni problemes, so estereofònic, imatges tridimensionals, moviment d'imatge, tal, que et transporta, és la il·lusió de cada dia, sort que està limitat a una història per dia. Cada dia una de diferent, millor, un serial et deixa penjat després de cada capítol. Crec que els somnis de cada nit deuen tenir a veure amb l'experiència quotidiana d'aquesta màquina. És l'estímul necessari per no perdre la il·lusió.
Hi ha dies que no te n'adones que ets a una nau, no mires els indicadors, no mires per les finestres, fas el que vols, una darrera l'altre i així arriba l'hora, una mica de música i a dormir. Que bé no hi ha angoixa, no hi ha mals pensaments, i un està content i tranquil i satisfet amb ell mateix. Ni tant sols hi ha hagut temps de llegir el correu, bé tampoc soluciona res.
L'endemà si, es el primer que faig, com si el subconscient durant la nit et marqués les coses a fer de l'endemà. Gent que es solidaritza, que volen saber el que passa aquí dins el que veig, però jo no contesto, tota la informació ja ha estat enviada es troba en una adreça web. Així que no repetiré el que ja ha estat escrit centenars de vegades pels mitjans. La meva família, la poca que em queda, m'escriu de tant en tant, i no m'expliquen masses coses dels que els passen, potser els deuen haver aconsellat. De forma que el correu és monòton, és previsible. I escriure quant no hi ha res a dir és absurd. Crec que deuen saber amb que he passat el dia, i suposo que deu ésser ben normal, ja que no m'envien cap missatge d'avís. Potser interactuen amb els jocs i programes que empro cada dia.
No sé que hauria passat si haguéssim sigut dues persones, encara que fossin de sexes diferents i hi hagués relació, i fossin estèrils, segur que hi haurien conflictes. Més distret si tot anés bé, però qui diu que més de cent anys en un espai tant reduït, no haguérem entrat en grans discussions o conflictes. Un sòl no es pot barallar, no diu que sòl ni riuràs ni ploraràs, aquí un es conforma, accepta el que hi ha, i a partir de l'acceptació les coses són com són , tot igual sense situacions variants o incontrolables, de moment.

Les hores passen com si res, a l'espai es clar que la unitat de mesura no són els minuts, son les hores llum, que es la mesura de distància, i equival a unes tres hores de rellotge, per tant tot es divideix per tres per ésser equivalent amb distàncies. Faltant tants anys llum de distància, dons més val interpretar-ho així abans de multiplicar encara per tres aquest temps.
Quan un no te maldecaps ni feines que et premen, un pot gaudir del temps com el temps de lleure, de vacances o cap de setmana. Que ràpid que passa el cap de setmana, dons és el mateix, només que un s'ha d'adaptar a l'espai que té. Vist des de aquí també sembla que en la terra la gent s'ha adaptat a un petit espai, el propi un barri, una casa, uns carrers, total des de aquí sembla un no res. En canvi jo em moc per l'espai l'immens espai, avui aquí demà allà, l'altre ja ho veurem. D'aquí estant sembla que la gent de la terra son molt resignades, des de que neixen saben que han d viure allà i acabar morint, sense conèixer l'exterior, tot el que hi pot haver a fora, i el més fotut ,tenir descendència per assumir les mateixes restriccions i sense perspectives de que les coses canviïn. Aquí hi ha perspectives, moltes perspectives, si pogués tenir descendència crec que els deixaria un bon futur, ple d'esperances i d'il·lusions.

L'espai no te color, sembla sempre al capvespre llum tènue que ve d'allà darrera i que il·lumina per allà on haig d'anar, apressa i tot dret, pels amants de la velocitat, només de pensar en les velocitats amb que em desplaço s'he m'eixamplen els pulmons. I comparant amb les velocitats sobre la
terra, ni els avions semblava que es moguessin. És un record que em va quedar de la meva separació de la terra, una bola més i més petita fins que va desaparèixer, que ràpid va ésser tot. I ara de coses no en passen, ja ho deixat tot enrera i les del davant encara no han arribat. Tranquil·litat ara es temps de tranquil·litat, no és això el que un pensa de l'espai?. Fruir-la mentre duri, que en cas de trencar-la potser no la podré tornar a gaudir.

Es ben bé que la ment humana s'adapta, si un te molt temps lliure, ja es busca històries per a ocupar-la, escriure, llegir, jugar, pensar, calcular, resoldre trencaclosques, etc. en tal de no fer massa el gandul, i jaure, tot és bo de fer. Rentar-me amb cura i detall, m'ocupa força temps. Però és un temps que me'l dedico, i crec que és bo que un es dediqui un temps a ell mateix, sigui cuinar el que t'agrada, cosir-te quelcom, o la higiene mateix.

Aquí no es celebra res, ni aniversaris, Nadal, cap d'anys, res, no hi ha signes del cicle del temps, mesos, estacions, anys, etc. Aquí el temps es lineal, no hi ha res a repetir, el que ha passat ja no tornarà, per allà on passo dic adéu, no es pot dir aquest any si, o l'any que ve ja ho veurem, no hi ha dos anyades iguals, aquí no hi ha la possibilitat de tornar-ho a intentar, no es repetiran les condicions, quan hi hagi l'oportunitat s'ha de prendre, d'altre manera no hi seria a temps.

Avui he dormit molt, jo diria que massa, després l'esquena es queixa, la són queda alterada, i les energies física i mental desordenades. Bé, però que hi farem, si no ve la són a la seva hora , vindrà més tard, ja aniré a dormir quan arribi la són. Esmorzo mentre repasso els indicadors, pressió, temperatura exterior, oxigen interior, velocitat, tots els indicadors d'estat són correctes com sempre, ja no haig de mirar cap taula ni llistat per a veure-ho tot com sempre. Però en els de ruta sí, veig una petita fluctuació en un indicador. Ara sí que haig de consultar el manual de funcionament per a certificar que està mesurant quelcom diferent al dels altres dies.

Els manuals electrònics, via CD Rom hi accedeixo més ràpidament que amb els totxos de documentació tècnica, l'indicador XIIV, és l'indicador de radiació infraroja còsmica, els nivells depenen del l'entorn, i és emesa per cossos calents. Avui si que enviaré un missatge per informar de la situació, així podran pensar que el seu soldadet està complint amb la missió, encara que se'n deuen haver adonat prou mentre jo dormia.

Els mandamés, els sabe-ho tot, els d'allà, em contesten que de moment no és res però que cal posar-hi atenció. Que és normal ja que ens acostem cap una zona on hi ha l'influencia d'una estrella. Està bé això de que ens acostem, ara resulta que la feina la fan tota ells, i aquí jo no hi pinto res. Un dia em revoltaré i veuran que el meu paper és important. Ja dic jo que més val no saber-ne res d'altre gent, que un sól està més tranquil i fa el que vol.

Dia rere dia l'indicador fluctua, un dia salta l'últim nombre de 1 a 2 i al revés, altres es queda al 2 o al 1 però avui salta al 3, potser si que l'estrella d'allà s'acosta, ja se'n veuen d'estrelles, només les més lluminoses ja que no es pas fosc del tot, no sé si la meva vista ja s'ha acostumat a la llum exterior, però a simple vista no es veuen canvis apreciables. A mi em sembla tot igual com sempre. Esperarem a demà que dirà l'indicador. Hauré d'estar al cas no sigui que aquells pallussos em vulguin fer passar per alt alguna cosa.

L'endemà igual, i l'altre. No m'estranyaria que haguessin aturat el mesurador per que no els interrompi en el seu objectiu. Jo l'hi dono cops al indicador, no sigui cas que s'hagi encallat. Pot ser si que no m'haig de preocupar, les falses esperances donen mala vida.

Encara que vull defugir de les esperances, em miro l'indicador cada vegada que m'aixeco per anar al lavabo, menjar o dormir. És ben cert, m'estic preocupant, els jocs ja no em prenen l'interès, el són no és igual de profund ni llarg, i del somnis també en podria dir, però no me n'en recordo.

Avui si que torna a estar viu, ara fluctua i cap amunt, s'entreveu el 4, de tant en tant el 3 es converteix en 4, jo em quedo aquí per si les mosques. Ara sí que el dia es fa llanguíssim. Si això en definitiva no es res, em costarà molt tornar al estat d'ànim de abans, la pau amb mi mateix, fruir del temps. Mes val que això porti a un camí sense retorn.

Ara ja fa uns dies que el 4 treu el nas, es l'únic que passa aquí al quadre de comandaments, i ells que em deuen estar espiant de prop no sigui que els faci una malifeta. Els deu estranyar aquest canvi d'hàbits, no jugo, no llegeixo, no escric, només miro la finestra i l'indicador, com aquell que condueix tot el dia.

Així passen els mesos, vent créixer l'indicador, això es mes lent que veure créixer una criatura, la relativitat cobra el seu preu. Les vides aquí a l'espai són no res, l'ordre de magnituds es diferent. I la pregunta: a quin valor ha d'arribar l'indicador i quan de temps s'ha d'esperar?

Fa dos dies que s'entreveu el que no vull, la mesura ja no creix, si no que recula, no ho puc permetre, envio un correu urgent. Veieu que no anem bé, la mesura va enrera, hem de corregir la trajectòria.
La resposta ja triga, només li cal el temps d'anar i tornar, haurien de respondre només de rebre el missatge.

Tardar més d'un dia no s'entén, començo a mirar els manuals d'aquesta nau per a veure que s'hi pot fer.
Permisos, botons de seguretat, claus, codificacions, que es pensen que soc de la part contrària. Començo a obrir armaris amb les claus de seguretat i buscar els botons indicats, un botó vermell amb l'etiqueta "manual", quan sona una alarma, diu que haig de rebre ordres del comandament. Vaig a la bústia i ha missatge, diu que no passa res que segueixi la ruta, que tot està sota control, i que ja rebré instruccions. Com han anat apressa en quan han detectat que obria un armari.

Com es que la mesura ha invertit el sentit, i ara descompta?, pregunta que els faig de nou, al cap d'uns minuts diuen que es la rotació dels astres, que ja tornarà a augmentar. Jo no m'ho crec, i si després a la nova volta del astre jo ja he passa de llarg?, val la pena anar cap allà, han passat molts anys, i qui m'assegura que tornarà a passar.

Sé que hi ha una antena que comunica amb ells, i uns fils de la cabina de comandament van a l'antena. L'antena es al darrera, perqué ells son al meu darrera. Haig de desconnectar-la temporalment i abans que reaccionin i bloquegin el comandament manual. Torna a sonar l'alarma, em deuen voler dominar i si no poden no em deixaran fer res. Haig d'actuar ràpidament.

Al lavabo hi he vist una comporta, amb la clau mestre potser hi puc entrar. Sí, hi va bé. A dins hi ha armaris bloquejats, rematxats, hauré de menester una palanca, però compte amb no destruir res ni fer un forat a l'exterior, seria la perdició. Pico a l'armari, i amb el soroll intento discriminar els dos o tres més adients, el soroll de l'alarma no em deixa treballar amb pau, ni escoltar els cops.

En el tercer que obro hi ha diferències, a part dels cables de llum i dades, en hi ha un que sembla ésser un cable coaxial, els que s'utilitzen per transmetre comunicacions a les antenes, m'arrisco i el xafo, a veure que passa, tant per tant el tallo, no sigui que encara funcioni, aquí una falla es paga amb la vida.

Vaig a veure el missatge, si tot va bé serà l'últim, per forca temps. L'alarma s'apaga en obrir el missatge, quina pau, ara si que mano jo. Que hi diu, que no provi de fer res, ja que no hi ha possibilitat, el control es té des de la terra, i qualsevol intent d'alterar el previst, comporta la desactivació dels comandaments locals, i una aturada total del sistema de filtració d'aire. Dons molt bé ara feu el que vulgueu, segur que direu que s'ha perdut el control de la nau, degut a problemes tècnics que el tripulant no ho ha pogut solucionar.

Bé sembla que ja he pogut donar vida a aquestes palanques i botons. Tal com ha d'ésser una nau tripulada. Tomb cap aquí, encara marca menys, tomb cap allà, bé ara és el màxim, deu ésser la direcció correcte, dons cap aquí anirem.

Quina tranquil·litat i pau amb mi mateix, s'han acabat els problemes amb els d'allà, ara espero tenir problemes a altres bandes, si no tampoc haurà tret cap a res tanta insubmissió. Patir pel que vols que passi, i no passa per la culpa del altres. Així jo trio el meu destí, un destí desconegut, però jo i només jo tindré la culpa, pujar a aquesta nau va ésser decisió meva, i el que passarà ara també.

Si m'animeu continuare publicant la resta de la història