Vida Exterior Intel.ligent II

[ En Xicoi embarcat en una missió llarga i llunyana a l'espai es dirigeix cap alguna cosa que el crida l'atenció]

Uii! Com augmenta l'indicador! si l'astre ve cap a mi i jo cap a ell, aviat xocarem, i com ho faré jo per controlar la nau en cas de col·lisió? Bé dedicaré el temps em posar-me al dia, cal llegir tots aquest totxos de manuals, i saber almenys on trobaré les explicacions adequades. Fins ara hi ha hagut molt de temps lliure, però qui diu que després no en tindré prou.

Això de llegir va bé, diu que si canvio l'indicador a la posició B, funcionarà el radar m'indicarà la distància i la magnitud de l'astre. A que espero dons, les dades s'han d'interpretar per un expert, ja que jo només conec les dades de la terra, i aquestes d'aquest astre no s'hi assemblen gaire, és molt més patit, i encara es lluny, a la velocitat que vaig en queda per més d'un mes, però l'hauré de reduir si vull veure el que hi ha, potser que comenci a reduir aquesta velocitat tant fantàstica. La reducció de velocitat te un perill, que serà molt difícil tornar a augmentar-la, s'hauria de fer un gir sobre l'astre molt ben calculat per a sortir disparat cap a la direcció contrària, total, un munt de càlculs de físics astrònoms, que jo no ho sabria resoldre ni amb l'ordinador que tinc. A lo millor hi ha un programa que ho calcula automàticament, ves a saber.

Van passant els dies i la distància, però en reduir la velocitat la previsió inicial d'un més, ja no val, en porto dos i encara hi ha moltes xifres a l'indicador. Una terra petita, això m'agradaria de trobar, però aquí mig, sense un sol a prop que li doni calor, no crec que s'assembli a la terra, per tant més val que prepari un pla alternatiu, vaig a veure a l'ordinador un programa pel càlcul de trajectòries.

Si en hi ha un, haig d'entrar, la velocitat, la distància, i la grandària de l'astre i em diu tot el haig de fer, la correcció de la trajectòria, i esperar. Va bé saber que hi ha remei a una decisió incorrecta que hagi pres. Tothom sap perdonar, menys les màquines. Serà per això que els enginyers cobren tants diners per les seves decisions.

Ja el veig, brilla, suposo que es l'objectiu, es davant, però no brilla com una estrella. Està il·luminat com la lluna de la terra, si que és petita, també deu estar lluny. Un nou astre, aquest l'anomenaré Esperança, no es que vulgui imposar un nom, però si encara no el té jo el mencionaré per l'Esperança. Segur que ells li haurien posat nom d'algun símbol americà, ara ja seria seu, una propietat més.

Vaig a buscar un telescopi, haig d'augmentar la imatge, a saber que hi ha allà. Trobo telescopis de pocs augments, deu ésser que aquí hi ha vibracions, motors de fre, recirculació d'aire, ventiladors, que no permet un gran augment, no s'estaria quiet. A veure que s'hi veu, ara me'n enrecordo quan de petit mirava la lluna amb un telescopi, però era molt avorrit, no s'hi veia res d'especial que no ho hagués vist en fotos.

Està tapat, quina llàstima, com quan vas en avió i estàs per sobre els núvols. No es veu res, no hi ha clarianes, és de color groc, i es veu girar lentament. Ara sí que hauré de preparar els trastos per anar-hi, hi tinc d'anar, travessar aquesta capa de núvols i veure que hi ha.

Com cotó fluix, envoltat de cotó fluix, semblaria que hi puc anar de pet i no em passaria res. Però no, hi haig d'entrar pel costat, i anar fent tombs i apropar-me a l'interior, no hi ha cap pressa, val més fer uns tombs de reconeixement que aturar-me a qualsevol lloc. Per cert si m'aturo ja sortiré? encara em queda molt combustible, i en un planeta tant petit la força gravitatòria es baixa, i no caldrà gran energia per despegar.

Son núvols, els estic travessant , no es veu res, i soc ben bé al mig. Sort dels indicadors, ara tant podria caure de pet com sortir-ne de cop. Al cap d'una estona ja es comença a veure clarianes entre els núvols, es deu poder veure el que hi ha a la superfície. Si, muntanyes, és molt fosc, hauré de posar-me el visor nocturn.

Estabilitzo la trajectòria per anar fent tombs amb aquesta alçaria, no sigui que surti una muntanya d'aquelles que arriben als núvols. Amb les ulleres s'hi veu més, molt més, muntanyes cobertes, com si fossin boscos, clapes sense res, cràters, en hi ha de coberts i en hi ha de cendra, com la lluna. El paisatge es repetitiu, ja he fet una volta i no s'entreveu res més. Caldrà apropar m'hi?

Ara faig tombs en l'altre direcció, més cràters, i molta zona de cendres, per aquí tot és com la lluna. Serà qüestió de fer un apropament pel lloc d'abans. Quilometres i quilometres de desert, si tot fos així ja puc fer mitja volta, sort que per allà hi havien boscos, o quelcom semblant. A aquestes alçades o es veu blanc o negre, no es poden determinar més colors.

Aquesta zona si que convé explorar, almenys no es desèrtica, m'hi apropo, a una distància prudent, no sigui que surti una muntanya que no pugui esquivar. Semblen ésser arbres, deuen ésser els autòctons d'aquí, però mai en he vist de semblants, molt alts, i de color molt fosc, tot molt espès. No es veuen clarianes per on es pugui veure el terra. Hauré d'anar donant tombs, més val agafar-ho en calma, que tenir ensurts, no he passat prou temps allà sol, dons ara no ve d'aquí.

Zones de bosc envoltat per desert, i separades d'altres zones de bosc. Com un camp de golf però a l'inrevés, el que en el golf son les sorreres aquí son boscos, i la resta son cendres, qui sap si m'aturés a les cendres si s'enfonsarien i ja no podria sortir més d'aquí. I sobre el bosc com hi puc aturar sense perill per la nau. Està clar que haig de buscar un descampat entre el bosc i les cendres. Aquí sembla haver-hi alguna clariana, ara ho haig d'aprofitar, anar a poc a poc i apropar-m'hi un pel més.

Semblen prats, hi ha una catifa fosca a terra, deu ésser natural o cultivat, no s'hi veuen senyals de moviment. Si hi ha arbres hi deu haver vida, tot depèn dels milions d'anys que tingui aquest astre, a la terra van ésser primers els arbres que els animals. Hi segueixen havent més clarianes, a veure si n'hi haurà una suficient per l'aterratge. No és pas ara el moment d'aterrar, però anotaré el lloc per si em cal més endavant.

Ara si que hi he vist moviment, però no he arribat a definir la forma, però ja puc estar tranquil, si no vull continuar el viatge, aquest astre em pot donar acollida, molt serà que l'atmosfera no sigui adequada, hi hagi de portar sempre les bombones a l'esquena. Almenys com que la gravetat és menor, les bombones pesaran menys. I si no haig de menester el combustible de la nau, donarà per reciclar molt d'aire.

Potser no és el que havia somiat com lloc d'acollida, però en vista del que hi ha per triar, em quedo amb això, és com les esperances de la loteria, que a mesura que passa el temps et conformes amb menys. Una costellada al camp, que bé que se'm posarà, semblava que no tenia enyorança, però hi ha plaers que un no els pot abandonar del tot.

Són petits, són animals petits, allà en dirien caça menor. No s'arriben a veure, passen enmig de la catifa fosca, i només es veu remenar. Però es mouen apressa, deuen tenir depredadors, a veure si aquest són més grans. El problema és que no em puc quedar quiet en un punt, la nau ha d'anar donant tombs a l'astre, per no caure.

En aquesta regió sovintegen les clarianes, no sé si és bo o no per aquest animals de sota bosc. Aquest és sembla a un gos, tant per la mida com pel seu moviment. Deu tenir també quatre potes, si a la terra, ni tres ni cinc potes te interès per què aquí sí?. En hi ha més, aquí un grapat junts, i no corren, potser descansen o mengen. Si són tant carinyosos com els que conec, ja en serem d'amics. En canvi si són com llops, hauré de sortir per cames, en deuen haver molts, sota el bosc. Anoto les coordenades, per si no trobo res millor. El que està clar es que no faré pas una costellada de gos, si no de conill o rata o el que s'hi amaga entre la catifa fosca.

En aquesta clariana vora el desert també s'entreveu quelcom, si són rodones, i blanques, s'estan quietes, no sé pas que deu ésser. A la vora del desert més, i mig enterrades, deuen estar sota la cendra, i surten a menjar als prats?. Per a viure enmig la cendra s'ha d'estar preparat. Ara resultarà que allò que semblava tant tranquil i pacífic, no en té res. Resulta que no puc aterrar enlloc amb tranquil·litat, si no que em faran fora abans de posar el peu a terra.

És ben bé que per cada mitjà hi ha espècies disposades a adaptar-s'hi. Jo que no em puc adaptar a res, haig de trobar el més adient, i amb veïns el més amables possibles. Sóc un intrús que a més no porto res per a ells que els pugui interessar, a menys que trobi societats avançades intel·ligents que els piqui la curiositat i em facin servir de mona de fires. Crec que seria el millor que em pot passar.

Un grup de gossos reunits, és símptoma d'una societat avançada, a la terra no seria possible sense baralles per una femella, o pel menjar. Els hauré de seguir la pista, de moment semblen els més simpàtics. Allà se'n veuen més, també van amb colles i no corren, son tranquils de moment. No puc utilitzar l'allarga vistes ni els telescopis, hi ha massa desplaçament com per fixar la imatge en un punt fix. Quina llàstima.

Potser cap al límit amb el desert puc tornar a veure aquelles formes rodones, no semblaven pas pedres. Cap allà a fer-hi cap. Per cert no porto cap arma de defensa a la nau, ni les puc comprar ni intercanviar. Tampoc tindria massa futur aquí si haig de començar a fer un lloc amb les armes.

Si no són pedres són closques, com les escopinyes però grans, i a més dretes, l'individu es deu amagar a dins, i deu ésser la seva casa també. Quina colla, estan pasturant al prat, semblen sembrades, i mol ben repartides, allà la terra no la ferien aquesta distribució. Quanta intel·ligència corra per aquí, i nosaltres que ens pensaven ésser els únics, els intel·ligents de l'univers, quina incultura i quins fums.

Que curiós
aquestes formacions, cada's cu li deu tocar una zona per menjar. Que ben plantejat. I vora el bosc en hi ha més, aquest deuen fer guàrdia, també deuen tenir depredadors, amb la closca que porten?. Aquests prats és un bé preuat, ja hi he vist diferents espècies traient-ne profit. Potser es protegeixen per que no els treguin del prat, o els eliminin per reduir competència pel recurs. Quines societats tant madures, com els vull entendre si de les que hi han a la terra, abelles, formigues, ocells, encara no entenem moltes de les coses que fan.

Amb l'estona que duc sota aquest núvols, sembla que ja hi veig més. Almenys no hi ha perill, que em vegin per l'ombra que faci la nau. No hi cap font de llum exterior que domini, deu ésser la sort de no quedar cremats pels raig còsmics. Caldrà veure quina atmosfera queda captivada sota aquesta capa de núvols grocs. Amb tants arbres crec que la manca d'oxigen no hi serà pas, si no tot el contrari.

Si tingués comunicació amb la terra els informaria de les novetats, segur que vindrien tot darrera a envair aquest astre, ja els està bé que s'hagi perdut la comunicació, encara que no els digués res ja ho veurien amb les cameres exteriors, i ara ja estarien fent les maletes, en canvi jo intentaré no molestar, i adaptar-me a ells, i no pas el contrari. Aquí hi ha pau, al menys és el que he vist, dons perquè començar una guerra?

Aquí dalt la temperatura exterior es baixa, només tres o quatre graus depenent de la zona, no sé com deu ésser a la superfície, de moment totes les espècies que hi he vist estaven cobertes de pell, o closques, per mi que no deu pas ésser gaire diferent d'aquí dalt. M'haig de començar a fer l'idea del paradís que m'espera, i a on em quedaré per la resta de la vida, a fer amics i compartir, ja he estat massa temps sol. A la terra hi ha gent que treballen amb micos, i són molt bons companys, i no em parlem del gossos i animals de companyia, que n'hi ha de gent gran sola, que surten sempre amb el seu gos. Potser es això el que m'espera.

Sembla venir un altre tros de prat, ara feia estona que no se'n veia, aquest prat és gran, bastant més gran més que els altres, i no hi veig moviment, no, però si que hi ha closques, són d'altre color, aquelles eren blanquinoses, i aquestes són grises, serà que les cendres d'aquí són més fosques, alguna adaptació els deu haver fet així. El comportament no sembla pas diferent, també sembrades pel prat, no tant ben ordenades, però potser un pel més grans. Si m'hi acosto més veuré més detalls. Desplaçant-me sense motor i sense un sol que faci ombra, no crec que s'he n'adonin.

D'aquí estant s'aprecia l'herba que mengen, la zona que han devorat, i per aqui mig també hi ha els conills, o rates que s'hi esmunyen. I no sembla pas que els tinguin por a les closques, poden estar veient-se a uns metres i com si no hi hagués ningú. Les closques estan dretes amb la part oberta al terra, es per on deuen caminar o avançar i menjar també. La superfície de la closca és ben llisa, i de color uniforme, per l'exterior no es deuen pas reconèixer entre elles, potser per la veu, si en tenen.

En aquesta vora d'arbres hi ha gossos, dos que corren junts d'entre els arbres, potser és una parella, i frueixen de la soledat. En hi ha un quiet més avall, a veure de prop com és, també menja herba, al voltant seu no hi ha rates, no deuen ésser amics, igual se les mengen. No està pas ben tranquil, aixeca el cap a cada mossegada, i mira tot voltant, si aquest ha d'ésser el meu gos de companyia, no l'hauré de vigilar gaire, serà ell que em vigilarà i em traurà a passejar.

Cada vegada se'n veuen més, aquest zona deu ésser la seva, aquí estan en grups quatre per un cantó, sis per l'altre, en hi ha de petits, deuen ésser famílies, però no es vigilen entre els grups, tots aixequen el cap vigilant una mateixa direcció, deuen vegilar algú. A veure si tinc temps per a veure que hi passa, no, ja s'ha passat, la nau no es pot aturar, però allà se'n veuen més, i corren, que deuen fer? corren fent tombs, deuen estar cassant un ratolí d'aquests, a veure si ara els haig de tenir per llops i no per gossos. Dons que faran amb mi?

L'idea que hagi de compartir la resta de la meva vida al cantó de les closques m'aterra, i quan es refugiïn al desert, qui em protegirà? No sembla pas una veïor d'allò mes tranquil·la i agradable. Jo també soc homnivor i no per això no puc tenir amics semblants, dons els donaré un vot de confiança a veure si no em defrauden. Els puc ajudar a parar trampes per casar ratolins, encara me'n ensortiré.

La conclusió que es pot prendre, es que allà on hi ha gossos, no hi han closques. Deuen tenir el territori marcat. I sota els arbres, quines espècies hi deu haver? no els cal sortir a menjar als prats, i comparteixen amb els gossos, però no amb les closques. Aquest prat tant gran me'l anoto, per ara es el més adequat per aterrar, pla i gran, no hi tindré masses dificultats per a fer-hi terra.

De nou apareixen les closques, ara moltes i fent filera, aquesta si que es curiosa, no es deuen voler perdre. Estan en una zona propera al bosc, fins ara no les havia vist tant lluny del desert, deuen estar d'expedició. Mes endavant en hi ha de tombades, aquestes deuen inspeccionar, un territori tant petit, i encara tenen zones per descobrir? Que curiós. Mira i van cap a la zona dels gossos, un grup de gossos tranquils que corren entre el prat i els arbres, que feliços. Aquesta es la meva oportunitat. Potser l'única.

Si aterro, i vaig a dir-li's que se'ls prepara una de grossa, se'm faran amic i me'n deuran una. El problema es dir-li's, amb gestes, que difícil. El perill el veuran de mi no del que els digui. La resta passarà a un segon pla i no funcionarà.

Ja ho tinc, com que hi veuen, els hi ensenyaré una fotografia, si ho reconeixen, i s'hi veuen, potser en faran cas. Trec una foto d'aquí. Una general de la zona, de les closques, ara baixo i en trec una d'ells, que se'ls vegi de prop, altre dels arbres que els pugin reconèixer. Bé una impressió en gran i no caldrà que se m'acostin massa per adonar-se'n que estic amb ells. Apala, es hora d'aterrar és una decisió molt important, apresa en qüestió de segons.

Aquí davant es tant planer com ho ha estat tot el prat. Comandaments a baix i esperar. Ho fa sol, frena i baixa, frena i baixa, sembla que no hi ha d'haver problemes. Amb la poca gravetat que hi ha no caldrà el paracaigudes, ara arran de terra, millor prendre els comandaments, aniré a on voldré. Allà prop del bosc, ja no hi perill de xoc, es pot aturar en un moment, l'aniré conduint cap el racó. Prou, ja està bé, palanca avall, i terra.

Ara sí que comença l'aventura, una aventura desconeguda, fins ara pujar a la nau i viatjar per l'espai era una aventura, predible, hom pot imaginar com seria la vida a la nau, però ara no , que em pot passar és un misteri. Per sortir per la porta de la nau cal molta força moral, però és el que tinc, si no, no m'haguessin triat a mi.