Vida eterna

Bec l’aigua d’aquella font, de llegenda infinita.
Els llavis regalimen l’aroma, d’aquella vida maleïda.
No sento els dies passar, no sento ni l’aire, ni la flama al cremar.
Cada nit és la mateixa, res no canvia,
no canvio jo, sempre igual.
M’omplo de records i d’experiències viscudes,
però la soledat em pertorba,
i consumeix el que sóc o que algun dia vaig ser.
Ja no hi ha ningú, ara estic sola,
i l’únic que desitjo és la mort.
Però jo no moro, no moro mai,
ja que aquesta vida eterna em persegueix.