Jardí de miralls

Sento riure al meu voltant,
Veus que s’encenen i s’apaguen,
Que ploren i riuen sense parar.
Rius perfumats que solquen l’oceà,
Ones que ballen sentint el ven tocar.
Què passaria si es trenques el mirall ?
Si tot tornès a la realitat?
Camins obscurs que no s’acaben.
Flors adormides que no es desperten,
Llàgrimes que cauen dins un buit.
Veurem el sol desaparèixer?
I la foscor regnar per sempre?
No! Diria el mirall
Veniu a mi
Submergiu-vos dins el meu jardí
Gaudiu de les roses roges i el cel cristal•lí,
Nedeu amb els reflexos d’aquest llac
Sentiu, amb la resplendor d’aquest mirall.
Beseu les llàgrimes d’aquesta pluja .
I camineu pel jardí de miralls.