Vida en un test.

Ei, Joan! Gràcies al teu comentari als meus haikús he tornat a passar pel teu espai i he vist que aquest tendre relat no tenia cap comentari meu... fins ara!

He trobat molt dolça la teva narració, i delicioses les teves observacions.
A més, m'han permès sentir-te proper, ja que jo també tinc torretes ( aquí els hi diem així! ) al balcó i les contemplo sovint, assistint als seus processos vitals amb respecte.

T'envio una abraçada, molt contenta després d'haver-te llegit,
Unaquimera

tan vital i ple de vida. Un relat ple de vida i d'esperança com la planta que amorosament heu plantat al test. Gràcies pels vostres comentaris als meus relats, m'han omplert d'entusiasme!

Que bonic Juan jo també l'he rebut no l'he sembrat penso fer-ho espero que amb surti una plata força maca, ja o beure si Déu bol.
M'encanta com diu les coses i veig que de una cosa insignificant en treu un relat preciós.
Gràcies de fer-nos passar unes estones mol agradables.

Sempre la vida s'obre cami, fins i tot el la pell d'asfalt. felicitats

La vida, veure-la despuntar entre la terra, veure com neix qualsevol animal, veure l'eclosió d'un ou, veure el naixement d'un infant o l'esclat de qualsevol vida sempre es una cosa fenomenal apassionant i encantadora com ho son totes les coses de la natura.
Per diferents motius, entre ells el de la salut, quan agafo l'ordinador és per escriure algunes coses i per llegir-vos a tots, després malauradament no em queda massa temps per dedicar unes línees a cada un, així que s'acumulen els comentaris pendents, no obstant, i si el meu cor m'ho permet compliré amb tots els meus companys i companyes relataires.
Ja saps doncs que encara en el seu moment no t'hagi comentat, sovint m'he passejat per el teu espai.
Avui m'ha agradat comentar-te aquest breu i bonic relat, esclat d'una nova vida.

J. Lluís

com emotiu, un senzill cant a la vida, escrit amb la delicada prosa amb que ens tens acostumats.
Aquí a Terrassa també ens vàren regalar un petit sac amb llavors els de l'ajuntament, i fa un parell d'anys, amb el nostre menut, vàrem plantar uns pinyons, i ara gaudim del miracle de veure creixer un petit arbre.
La vida és experimentar la vida.

Una encaixada Joan.

Ferran

m'ha agradat molt, és una altra manera de veure la vida, un altre punt de vista. gràcies per comentarme la poesia!

Bruna.

Gràcies per llegir i comentar el meu relat :) penso que la vida és una cosa meravellosa, un regal que cal aprofitar cada dia ...també es un misteri... i com les plantes, en les persones lo mateix... d'una cosa tan petita, neix una nova vida... bff fantàstic, es increible oi? =)
seguiré llegint els teus relats ^^
un petó ben fort.



belén.

Ho vaig fer amb el meu net gran i encare no ha sortit la tija. L'espero amb delít ja que veure creixer la vida en l'asclat de la primavera és un plaer meravellós.