Viatge a Itàlia

L'any 1997, en Pascual, Gerent d'una important empresa del Principat, decideix d'una manera sobtada, anunciar als quatre vents, que es pren un període sabàtic, i sense més ni més, trasllada el seu domicili a Roma.

Ningú va entendre massa bé, el perquè en Pascual, que havia estat gestionant l'empresa durant molts anys, marxava d'aquella manera, i encara menys ho van entendre quan al cap d'un any escàs tornava de Roma, i deia que ara, volia gestionar, no ja l'antiga empresa, sinó prendre possessió de la Presidència de la més antiga , respectable i noble empresa del Principat.

Calia esbrinar la raó última, per la que en Pascual havia marxat a Roma, i a aquesta tasca s'hi va dedicar amb cos i ànima en Francesc ; era en Francesc un home amb Iniciativa , i ho havia demostrat durant molts anys. La tasca però es presentava difícil, val a dir-ho.

Com a primera activitat en Francesc va fer el seguiment, de totes les activitats en que havia participat, el grup que donava suport al Pascual, i que depenia de la seu central a la Capital del Regne d'Espanya. El grup d'en Pascual havia assumit responsabilitats en el territori del Regne d'Espanya, i alguns dels companys d'en Pascual, havien - fins i tot - arribat al Consell d'Administració.

Va resultar clar ben aviat, que la participació del grup d'en Pascual, havia tingut unes contrapartides molt concretes; tota la responsabilitat de l'entramat econòmic destinat a defraudar a hisenda, tenia noms i cognoms, catalans. I havia també el tema de l'anomenada competència deslleial, que consistia en que el grup d'en Pascual a la Capital del Regne d'Espanya, havia arribat a controlar totes les fonts d'informació ,per acabar-ne fen un mals us, que fins i tot va estar a punt de portar a la presó, a l'anterior Gerent de l'empresa a Catalunya ,en Narcís. Era en Narcís tot un exemple d'habilitat " política ", i no sense angoixes, havia aconseguit que el tema de la competència deslleial, es deixes aparcat en una via morta. El preu en aquest cas, va ser només, el de desaparèixer de l'escena ,si més no de forma temporal.

Quedava però penjat encara el motiu de la investigació d'en Francesc, que havia anat a fer en Pascual a Roma ?. Segons deia ell, havia anat a donar " cursos ", ningú va poder esbrinar de que, ni a qui.

Potser cal amic lector, que et faci cinc cèntims de les habilitats d'en Pascual; la primera i més principal, era que no transcendís al coneixement general, - com així va ser - la seva naturalesa de " bon vivant " , el seu departament d'imatge havia fet l'impossible ; el personatge s'havia acabat menjant - literalment - a la persona, un molt reduït nombre de persones tenien accés en el període en que gestionava l'empresa a la persona d'en Pascual, i encara aquestes persones, veien només sempre, al perfecte Gerent ; mai, mai, i sota cap concepte ningú va poder accedir la barrera - real, però intangible - dels assessor d'imatge d'en Pascual. D'en Pascual se'n deien de molt grosses, tant - amic lector - que no es possible reproduir-les aquí ; però està clar que tothom te enemics, i que en el cas d'en Pascual, aquests enemics, no tenien cap escrúpol en ventar totes les febleses - reals o imaginaries - d'en Pascual. Val a dir que també en Pascual, tenia aquesta pèssima costum, ( la de ventar les febleses dels seus enemics ), i fins tot, s'ha de dir, que amb la col·laboració del seu grup , havien arribat a esdevenir mestres consumats de l'engany i la mentida. Parlàvem però de les seves " habilitats ", i no - encara - del que afectuosament denominarem " punts febles ". La segona habilitat, en que va arribar a ser un expert, era en simular uns dots d'administrador , i estrateg econòmic, que els que l'havien conegut abans, sabien prou bé que estava molt lluny de tenir; fins i tot, hi havia qui sostenia la tesi, de que li mancaven les capacitats bàsiques per aprendre les tècniques d'administració , no ja per desenvolupar aquesta tasca, sinó per aprendre-la!!!

El cert però, era que tenia una bona imatge, i la major part dels accionistes el que volen, es que l'empresa rutlli, i que els dividends no manquin , i això sempre ho va complir en Pascual. La tercera de les seves habilitats, era - i això potser es un handicap - que en Pascual, sempre, sempre , havia demostrat ser molt amic, dels seus amics, i d'aquesta manera, quan calia, tothom del seu entorn, estava disposat a tapar-li les faltes. Finalment en Pascual, tenia molt clar, qui era "l'amo", i malgrat parlar la llengua del Principat, i fer quan calia, una mínima professió de fe, de la seva catalanitat - davant d'alguns fidels - , sabia que el veritable poder, li venia donat pels accionistes de la Capital del Regne d'Espanya, i sense escarafalls, ho deia quan convenia , i s'ho oblidava de dir-ho, quan ho calia fer.

Bé, bé, però que hi va anar a fer a Roma ?, aquesta i no altra és la qüestió. En Francesc va anar tirant dels FILS , i va descobrir sense cap sorpresa per la seva part, que en Pascual , havia anat a Itàlia per " qüestions relatives al grup ", és a dir, no clarament per gaudir d'un període sabàtic, sinó per treure les castanyes - algunes castanyes del foc - a la gent del seu grup. Recordeu que en Pascual era molt amic dels seus amics ?, doncs sembla que a Itàlia hi havia algunes comptes pendents amb el seu grup, i que per liquidar-les havien posat com, a condició que la persona que fes aquesta tasca, no fos - com en Narcís o altres companys de grup -, una persona sota sospita; volien i això va ser una condició innegociable, que enviessin una persona "neta"; ells - els d'Itàlia - ja en tenien prous i masses de persones " sota sospita ".

A Itàlia, les preguntes d'en Francesc no van trobar masses respostes ; algú li va recomanar fins i tot, que s'acostumes a tenir la boca closa, tot i recordant-li que el Tíber passava per Roma, i que alguns romans tenien el costum de saltar-hi des dels ponts el dia d'any nou, i d'altres hi saltaven qualsevol dia de l'any, molt a contracor. En Francesc era un home pràctic, ja s'ha dit que era un home amb Iniciativa, i quan va veure, que no era amb l'església , com deia Sancho en el Quixot, amb qui havia topado, va pensar que valia més, unir-se amb l'enemic, si aquest era més fort que tu.

Ja havien tingut negocis junts en Francesc i en Pascual; de fet en Francesc havia treballat - ell o gent de la seva confiança - a l'empresa quan en Pascual n'era el Gerent, i encara ara, hi treballaven amics seus.

En Francesc es va convertir en un aliat declarat d'en Pascual, en la seva tasca d'accedir a la Presidència de la més antiga , respectable i noble empresa del Principat ; només hi va posar una - petita - condició, que també en aquesta empresa , hi tinguessin cabuda ell, i els seus amics.

No cal potser fer un retrat d'en Francesc, era, és , una persona " pràctica ", si la jaqueta tiba per alguna costura, es canvia de jaqueta, aquesta havia estat sempre la seva màxima, i davant d'un pastis tant desitjable, com el que en Pascual li oferia, hagués estat boix de no canviar-se - una vegada més - de jaqueta !!

A tot això, que feien des de la Presidència de la més antiga , respectable i noble empresa del Principat, En relació al Pascual i el seu grup ? ; res ,res ,res ,el President creia que els accionistes reaccionarien amb seny, i que a l'octubre, quan es convoques la Junta General Extraordinària, continuarien donant-li el seu suport.

Nosaltres sens dubte, que pensem com el molt Honorable President, però, tu amic lector, que en penses ?