Vestits a mida

Un relat de: Trossets del que penso
Sóc les costures d'aquest vestit
desgastat pel temps
que sempre penses reciclar
i et fa pena de tirar.
Allò que crida l'atenció,
a vegades,
no és el més impressionant.
Lila és el meu color.
O el que tu em vulguis pintar.
Ho no...
He canviat d'opinió.
Ara la que pinto sóc jo.
La que pren les decisions
nua o vestida,
això dona igual.
La meva llei ha canviat.
Tu així ho vas decidir,
el dia que em vas dir
que jo era per tu un joc.
Canviaré de patró.
Em faré un vestit nou.
L'amor no té espais buits
que no es puguin tornar a omplir.
Ho sento ja has fet tard.
Ningú és especial
però tothom s'hi vol sentir.

Comentaris

  • Un vers vestit de paraules[Ofensiu]
    magalo | 03-07-2011

    Els desenganys que ens dona la vida, ens fa ser mes forts per reconstruir-la com quan s'arrecla un vestit. Veig que el mon de la costura també t'ha inspirat, com a mi amb "Vida a mida" que et convido a llegir.
    Enhorabona pel que escrius. T'aniré llegint..Un petó
    Marta desde la ciutat de Terrassa (que està de festa major)

    ah i perdona si no se com fer l'enllaç de la poesía, soc novata!