Verí

M'enverines. Sonen trets de tu
que s'escampen, investiguen
el meu cos, el penses.

Et respiro. M'abandono a l'olor
que em pentina aquest matí
i clareja, mentre t'adorms.

Em lleves. Humiteja el migdia
que somriu al mateix cel fos
de la matinada.

Em robes. Perdo la sang
que té cura del meu nord
i volem per camins de sorra.