Verd-Blau-Blanc

Un relat de: AVERROIS

A dalt d'una muntanya estic seient,
molt a prop es veu el blau de la mar,
els núvols passen de presa i corrent,
sembla que tinguin molt de tard.
M'estiro a l'herba, els vaig mirant
mentre el soroll de les dolces onades,
poc a poc els sentits em va envoltant,
delectant-me amb mil i una tonades.
El cel, blau, blanc, sembla intermitent,
com a tou jaç la herba verda
fa descansar l'esperit penitent,
doncs l'equilibri no és pot perdre.
Estirat, passen les curtes hores,
aquesta tranquil·litat fa somniar,
tanco els ulls puc sentir les ones,
tinc por d'obrir-los i despertar.
Sento de l'herba la humida frescor,
i tinc molta por pel incert demà,
que em pot fer perdre a la foscor,
de la que ningú mai més em traurà.
Però malauradament ja és l'hora,
obro lentament els ulls i veig el cel,
m'aixeco i la tranquil·litat s'enyora,
m'he despertat i ha caigut el vel.
La mar em quedo quiet vigilant,
passa poca estona, una veu em crida
el meu esperit poc a poc és va enlairant,
ja no em queda ni un glop de vida.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370483 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!