Vent

Un relat de: Marc Freixas

El vent es mou quan l'aire s'emprenya amb molta força.

Ara mateix estic buscant les excuses perfectes per no haver de sortir al carrer...

i et diré que miro des de la finestra un ocell,
que vola i que no canta,
i que vol estendre les ales,
i deixar-se endur per dins de tot el seu cel tan estimat.

Però jo mentrestant, continuo sense voler sortir al carrer,
i sóc conscient del perill que em demostra aquesta força que té el vent.

Veig l'ocell com va caient,
ja no s'enlaira...

i veig la vida com va marxant,
i a poc a poc, amb càmera lenta cau al terra i no s'aixeca.

Jo l'he vist volar estesament per dalt del cel,
i ara el veig patir damunt del terra.

Retiro la mirada que tinc clavada a la finestra,
i em disposo a discutir amb el pensament, que sempre em fa costat,
i finalment em pregunto si val la pena quedar-se tancat a casa mirant per la dramàtica finestra,
i penso que no, que ja és hora de sortir,
que m'haig de refer d'aquest mal cop,
obrint-me pas i endinsar-me pels carrers,
i cridar a la llibertat, i viure-la a cada instant.

El vent es mou quan l'aire s'emprenya amb molta força...

plantem-li cara!!!!!!!!!!

Comentaris

  • i malgrat...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-03-2005 | Valoració: 10

    la força del vent... i malgrat la imatge tètrica del pobre ocell... i malgrat la seguretat que dóna ser darrere la finestra sentint bufar emprenyat el vent... malgrat tot això i més... fots cop de cop a la finestra i a la porta i surts al carrer a plantar cara... i si es tracta de lluitar contra un emprenyat doncs un s´emprenya encara més i que bufi el que més pugui... o senzillament em poso pedres a les butxaques per no perdre les arrels, l´estabilitat de la ment lluitadora i combatre els primers bufecs... després ja serà qüestió d´estratègia i de resistència...
    m´ha encantat el poema, com tots els que escrius... super-originals... perquè la poesia, una vegada més, no és una cantarella que sona al final de cada vers, uns numerets de síl-labes que porten a l´espatlla com un jugador de futbol... la poesia és una idea bestial... que pot anar sofisticadament vestida o com la nostra poesia... amb un pantalonet curtet o en pilotes...
    m´encanta com escrius... i no fas més que donar llatga vida als PRIMITIUS! ja ja ja
    una abraçada del teu amic i SOCI de la companyia: capdePRIMIlín!!! ja ja
    i gràcies pels teus comentaris que són... un regal poètic afigit.

  • hola, Marc[Ofensiu]
    Shu Hua | 22-02-2005 | Valoració: 10

    Ja fa temps que et tenia abandonat, som tants. Veig que vas tendint cap a poesies més llargues, una mica més relatades. Aquesta m'ha encantat. La metàfora del vent emprenyat és atrevida i queda bé, de tant en tant és bo usar paraules fortes. Quant al contingut, tens tota la raó: no hem de buscar excusses per no lluitar contra el que no ens agrada. La llibertat no és fàcil i hem de lluitar per aconseguir-la.
    Un petó per les teves dones i per tu
    Glòria

  • deixem-nos despentinar pel vent![Ofensiu]
    ROSASP | 22-02-2005 | Valoració: 9

    Molts cops les inclemències atmosfèriques només són excuses per no sortir. El vent, la pluja, el fred i la calor, la por i la mandra potser viuen en el nostre propi cos que no es capaç de lluitar contra els obstacles i gaudir de tots els instants nous i diferents, que poden ser realment bells...
    Sortim i despentinem-nos amb aquest aire emprenyat, també en té el dret de cabrejar-se, no trobes?
    Un poema original i simpàtic, amb un bon missatge amagat...
    Petons!

  • bén fet, has vençut ...[Ofensiu]
    ALEXÍN | 22-02-2005 | Valoració: 9

    a voltes ens deixem axafar pel mal temps, sigui vent sigui pluja, i la vida és massa maca per aturar-la pel mal temps.
    M'ha agradat la metáfora de l'aire cabrejat, molt bona!
    Per cert, espero que anés bé el concert de Bryan Adams...

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820547 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.