Vel negre

Un relat de: Lola

He après que hi ha un silenci que és el més silenciós de tots. Un silenci gran, buit, fosc, fred. Un silenci que em fa sentir impotent, que deixa pòsit.

Un silenci ple d'enyor. Els meus ulls et busquen i no et veuen per enlloc, escolto i no puc sentir res, les meves mans cerquen envà una mà càlida, no troben el gest. No hi ets. No ets enlloc.

S'ha fet fosc, molt fosc, neva, cau la neu plàcidament i un vel suau amaga una nit freda... i tu te'n vas, marxes qui sap on... sola i digna, em deixes enmig d'un gran silenci eixordador.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Lola

Lola

23 Relats

44 Comentaris

24613 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda entre volcans i em dedico als demés per professió.
Interessos molt i corrents... A destacar, potser el meu interès per la literatura, la poesia,... supleixen les meves ànsies de crear quelcom bell.
El temps lliure el dedico tot a la família i una mica a llegir. M'ajuda a aprendre a escriure, a viure i a sentir,...