Vas arribar frívola

Uolaaa Capdelín, què tal? M'ha agradat molt e teu poema perquè expressa d'una altra manera més el lligam que hi ha entre un 'poeta' i la seva poesia, tal com alguns poemes meus que m'has recordat a cada vers. No en sabria destacar cap vers en concret perquè m'han agradat tots moltíssim. No acabo de veure clar el títol en el sentit de que estic massa acostumada a que em sorprenguis amb els títols dels teus poemes i, aquest en particular, no m'ha semblat gaire "espectacular" (per dir-ho d'alguna manera...).
Sempre al·lucino amb la teva biografia ;)

Peeetooooonssssssssss!!

el que ha fet amb nosaltres la poesia.
Ens ha ajudat a avançar, ens ha donat forma, ens ha fet expressius dels nostres sentiments.

Has fet honor a aquesta grandesa amb aquest poema...

Petons de puça

més tendra, sentidai original de percebre la poesia...

Sempre, sempre em sorprens amb els teus versos...

Una abraçada!!

Quantes coses ens ensenya de vers en vers, així com la relació va agafant una misteriosa complicitat. Aquella frivolitat es converteix en un joc inquiet i vital, una relació passional i etèria que raja pels dits.
Amb els ulls oberts, en somnis, en els llocs més inversemblants ella es despulla i la seva pell frega la nostra percepció; es fonen les distàncies i quelcom inexplicable ens converteix breus instants en una mateixa cosa.

Ostres, se me'n va l'olla. L'altre dia vaig descobrir que moltes vegades sento i penso en poesia d'una manera innata. No me'n havia adonat fins ara...

Espero que no deixis de somriure mai a la poesia; ella et pica l'ullet i tu ho saps...

Una forta abraçada!

Per la manera de composar i la quantia de la teva prole... el teu amor per la poesia, que quasi raones en aquest poema, queda ben patent.
En fi, he gaudit molt llegint aquest poema. No sempre és fàcil expressar què sents i per què, i menys quan es tracta d'allò que et permet expressar-ho. Tu surts victoriós del repte. Felicitats.