Cercador
VALLFOGONA DE RIPOLLÈS. L'ABANDÓ DE SANT JULIA
Un relat de: Antonio Mora VergésDamunt del minúscul l cementiri, visible des de molta distància, envoltada de materials d'obres, bastides, petites màquines, i les runes clàssiques en tots els enderrocs, l'antiga església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 919, viu - possiblement - la seva definitiva decadència.
Tenim constància que aquell primer temple - molt més reduït quan a les mides i proporcions - fou fet renovar de nou el 960 per l'abadessa Ranlo de Sant Joan de les Abadesses, monestir que al s X tenia el domini directe de la major part del terme. L'any 961 fou consagrada per Ot, bisbe de Vic.
L'any 1200 és reedificada pel senyor de Pinós. Al segle XV com a conseqüència dels terratrèmols es va enderrocar la volta del temple romànic i només en quedà la façana.
L'any 1756 es construí una nova nau tot conservant l'antic frontis amb el portal d'accés on hi figura un rengle de pinyes, distintiu de la família Pinós
Als primers 70s hi caigué un llamp i des de llavors ha resultat inservible.
De d'octubre de 2,007 s'estan fent treballs [ interiors i exteriors ] per recuperar i consolidar la teulada de l'església de Sant Julià sota la direcció d'arquitectes de la UDG i amb el suport de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat.
Fins ara s'han enretirat les teules i bigues, en molt mal estat, i la primera part de la volta de la cúpula de ponent. Ara es lligarà i col·locaran bigues i una primera coberta.
No cal ser un expert per fer un diagnòstic ràpid , senzill i clar ; la fàbrica imponent de Sant Julià està en avançat procés de degradació, i per aconseguir - si encara és possible - la seva rehabilitació, caldrà implicar a la ciutadania, tota vegada que la situació econòmica de les nostres Institucions públiques, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i Generalitat, és absolutament precària, i dissortadament ho serà durant molt i molt temps.
Recollim imatges del present, amb l'esperança - intima - d'equivocar-nos absolutament en les nostres prediccions.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.