Cercador
VALLFOGONA DE RIPOLLÈS. ELS TRESORS DEL PINATAR
Un relat de: Antonio Mora VergésSortíem de Can Xila, el Feliu Añaños i Masllovet ,el Josep Antoni Uriz i l'Antonio Mora Vergés, havíem fet la visita d'aquesta casa de turisme rural , situada a la Plaça de la Font de la Salut. Ens acomiadàvem del nostre amable amfitrió, i enfilàvem la pista que superant el cementiri, davalla fins a la riera [ on sembla que baixaven a rentar la roba, quan no rajava aigua al rentador públic de la Font de la Salut ], i ascendeix novament fins a la zona del Pinatar i la Font de la Tosca.
Ens expliquen que Vallfogona de Ripollès és ple d'indrets anomenats "teuleries". En els darrers anys s'ha anat descobrint que en aquests paratges hi ha petits monticles que amaguen els antics forns de coure teules, totxos i maons. Concretament des del 2007, s'han anat realitzant les feines d'excavació de l'antiga teuleria del Pinatar de l'Obra sobre la font de la Tosca, d'on segurament van sortir les teules i la resta d'elements de fang utilitzats per a l'ampliació de l'església de Sant Julià al segle XVIII.
Quan a la Tosca del Pinatar és una formació rocallosa de vàries desenes de metres de gruix que s'ha anat formant a partir de la lenta i contínua deposició, al llarg dels segles, del carbonat de calci dissolt en l'aigua de la font de la Tosca.
La pedra tosca o travertí és un tipus de roca calcària, molt porosa i poc densa, originada per precipitació de carbonat de calci a l'entorn de les fonts i llacs. Tal com passa amb les estalactites i estalagmites de dins d'una cova, La roca es forma quan l'aigua circula lentament i s'evapora, cristal·litzant el carbonat que porta dissolt, en forma de Calcita o Aragonita.
Sovint la precipitació d'aquests minerals es fa sobre les restes de herbes i molsa que viuen sobre la mateixa tosca i la roca atrapa les restes vegetals i pren les formes de tiges i fulles.
Recollirem imatges de l'una i l'altra, i encara que apressats pel temps, ens aturarem per retratar l'absis de Sant Julià, i una visió general de Vallfogona òptima des d'aquell punt.
Marxem satisfets, però amb la consciència clara de deixar-nos molta feina per a fer.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.