València, de Falla en Falla.

València, de Falla en Falla.

La terrible noticia em va colpir profundament, des d'aleshores compto i compto per tal d'evitar que la meva ira , em faci culpable d'algun mot inadequat. Per endavant la convicció de l'absoluta innocència del conductor mort, i la certesa de que una vegada més, aquest dolor era evitable, i els que podien fer-ho, de forma conscient ho van evitar.

Els polítics tenen com a tasca principal fitxar la prioritat de les inversions a fer amb els diners de tots; la nostra legislació, que porta als pobres a la presó, no estableix cap mena de sanció penal, per als qui amb despreci de la vida i/o la seguretat dels altres, decideixen gastar-se els diners públics fent per exemple parc lúdics [ Terra Mítica ], o regalar-los per qüestions d'imatge [ el cas de la Copa Amèrica ]; i ja no direm res respecte de l'ancestral costum d'aquesta terra, de cremar cada any per Sant Josep, muntanyes d'euros, en forma de Falles, i acompanyar-ho tot plegat, amb traques, petards, soroll, pólvora i fum, molt de fum !.

En algun moment, des del govern o des de la oposició ,algú s'hauria d'haver oposat a finançar històries d'imatge, i reclamar [ en veu alta, i a ser possible amb taquígrafs ] l'arranjament dels tren de rodalies de València. El silenci iguala els uns i els altres, i els fa als ulls de tothom, igualment culpables per omissió. Potser fora el moment perquè la justícia obris si més no, unes diligències prèvies.

Els polítics viuen al nostre país, sota la presumpció iuris tantum [ que admet prova en contrari ], de ser persones de poc fiar, deshonestos , i situacions com la de València venen a confirmar aquesta presumpció. Ara alguns dels que amb el seu silencia s'han fet còmplices d'aquesta desgràcia en volen treure suc polític. Em dol haver de reconèixer que tenim els polítics i el país que ens mereixem.

No fa gaire temps, en un procés per danys a la via pública, es va demanar presó per l'Alcalde i/o el Regidor, i pels responsables tècnics; l'argument d'aquest càrrecs va ser, que ells no feien els arranjaments de la via pública. Però, tots plegats van admetre que cobraven uns sous escandalosos, que es justificaven entre d'altres coses, en que tindrien cura d'aquesta tasca de manteniment. La persona caiguda patirà dolors terribles fins a la mort, i els càrrecs esmentats més enllà de la maledicció de Déu [ Maleït el que violi el drets, de l'immigrant, l'orfe i la vídua ] , pensen continuar gaudint de la seva posició tant temps com puguin.

Els subjectes ofesos avui, i que provoquen aquesta maledicció de Déu, per a qui permet i/o fomenta aquestes conductes discriminatòries, son certament els pobres, ja siguin immigrants o nadius, els joves, orfes avui de tota ajuda , i les dones. Les persones que van perdre la vida en aquell tren de rodalies, pertanyen a aquest grup. Quan a l'actuació de la Justícia humana , cal no mantenir gaires esperances, les lleis les aproven els polítics, i acostumem a fer-ho desprès de comprovar que ni remotament els perjudiquen de cap manera.

En les antigues lleis en que es recull entre d'altres, aquesta maledicció de Déu, s'explica que de llegir-les se'n encarregava un escriba, i que en acabar tot el poble, cridava , amén !

Que no quedin impunes aquestes morts, que el soroll i el fum de les Falles, no ens deixi oblidar la nostra obligació de contestar, amén !

Que els culpables, per acció o per omissió siguin maleïts per sempre ; amén !