Vaig trencar el meu silenci

Jo vaig arribar a aquest món sense veu
I la meua única protesta fou plorar.
Quan em van donar la veu em van posar les seves idees
I així, sense idees vaig seguir sense ser jo.

Patint el meu castic vaig seguir creixent
I un dia, sense voler, vaig aprendre a pensar.
El seu remei llavors fou les meves paraules canviar
I al dir jo si fer-me dir no.

Si quan em van ignorar al plorar jo vaig parlar,
Si quan em van donar les seves idees jo vaig pensar,
No cridaré ara perquè m'escoltis tu?

Si cada idea fou una guerra en la què vaig lluitar,
I cada paraula una baixa que a l'enemic vaig causar,
No escoltaré ara perquè cridis tu?