Va per vosaltres q esteu lluny....

Estirada al llit i a punt de començar
a mirar una peli, que he trigat un munt de minuts en triar-la,
l'he posat pero de sobte m'he alçat del llit.
No se q em passa,
potser ha estat un dia extrany,
potser sóc jo la extranya,
no m'he pogut concentrar en res.. -durant tot el dia-
i en el meu cap
nomes us tinc a vosaltres,
aquests amics i amigues que us tinc lluny, i "lluny"
i fa temps q no veig.
les distancies, el temps, les mil coses q s'han de fer en tan sols 24 hores...
avui heu stat amb mi tot el dia...
pero nomes m'ha servit per recordar mals i sobretot bons moments, llargues converses, i el que no han estat converseses dins del cotxe, a la platja a la muntanya... on fos..
ara entre llàgrimes i no se perque us trobo a faltar,i no m'entenc.
No entenc pq aquest neguit, però tan de bo estiguessiu aqui, tan de bo tingues mess temps per venir a veureu's un per un i poder passar un dia junts...
De veritat, m'agradaria.. no se.. tenir-vos aquino torbar-vos a faltar, més dun que estara elgint això..
em trobara i em dira...
"noetaaa pero si ens veiem pel msn, no pensis aixi..."
pero no vull nomes estar parlant amb vosaltres pel msn, vull poder donar-vos una gran abraçadam un gran petó, tots els somriures que hja hem compartit, i amb algu altre... les grans llàgrimes de cocodril...