la revolta en els nostres cors

Un relat de: revolucio

Quantes llàgrimes han caigut
sobre el teu nom.
Quant d'odi, però quant amor
sento per tu.

Ara ja no hi ets,
ja no et puc sentir aquí, amb mi.
Et busco, i no et trobo,
et busco i hem queden records,
et busco i només trobo
llàgrimes i dolor,
dolor per una relació tant llarga i intensa
que ja s'ha acabat
o això sembla.

Sembla que hem perdut
la batalla de l'amor.
Ara només queda deixar passar el temps,
com tu dius,
i fer que aquest sigui el jutge del nostre amor,
espero que la seva sentència
no sigui l'equivocada.

O bé només queda continuar lluitant
per fer d'aquest amor covard
un amor fort i amb ganes de lluitar.

Potser cal no ser covard i afrontar-nos-hi
i aconseguir una revolta en els nostres cors.

Comentaris

  • Doncs a mi m'agrada[Ofensiu]
    NoKia | 10-08-2005 | Valoració: 9

    Eis! Deies que no et sol agradar el que escrius... tranquil, a mi també em passa, ho trobo innecessariament cutre, patètic... Però la opinió dels demés a vegades és la més sincera ;) i personalment m'ha agradat molt, no sé tampoc per quina raó... El poema és sincer, dolç, et mostra la realitat tal com està escrita... Poder també és per que m'hi he sentit força identificada, i per això i trobo aquell toc màgic i dolç que m'agrada... Però la qüestió és que m'ha agradat, de veritat ;)
    Un petonàs!!! I segueix escrivint, ja et llegiré!
    NoKia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de revolucio

revolucio

9 Relats

22 Comentaris

14656 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Ara per ara... res a dir...em queda molt per aprendre..

meri_yeeah@hotmail.com