Un amor platònic

Cada vegada que et veia,
era damunt d'un escenari,
jo acompanyada de la meva parella,
era la més feliç,
la persona que més estimava allà,
i a la q desitjava
encara q fos per passar una nit de bojeria,
també allà.
Cada cançó que tu entonaves,
cada gest que tu feies,
era una pujada de temperatura al meu cos,
cada vegada que et veia allà,
amb el teu cabell rapat,
els teus braços tatuats,
quan de sobte,
la teva samarreta treta
amb la suor baixant avall...
Aquelles mirades acompanyades
d'un dolç somriure que em dedicaves
quan a davant de tot estava,
no se perquè, però sabies com mirar-me,
com fer-me per un instant teva.
En acabat el teu concert,
ens trobavem, no se si fruit de la casualitat,
o perque els dos u buscavem,
amb el temps em coincidit els dos sols
en concerts que ja no son teus,
hem xerrat junts,
ens hem emboratxat junts,
ens hem dedicat alguna que altre marranda...
hem...
hem hagut de pensar que els dos tenim parella,
i són coses que per més que volguem
ens impedeixen fer certes coses,
no les hem dut a terme,
doncs ara, m'arrepenteixo,
se que ara ja no hi haurà altra oportunitat
doncs així és a vida.
Un amor platònic
que ara per ara
ens seguim veient,
ens seguim parlant
tu seguiras dedican-me
aquelles mirades,
aquells tendres somriures,
i jo et seguiré desitjant,
encara q sigui per una nit
et seguiré desitjant
pq em facis una nit teva