Va desaparèixer

Poc a poc es va fer eteri i subtil. Es va barrejar en excés amb el no-res. Potser les seves partícules es van anar allunyant, fartes de girar unes sobre les altres, fartes de la inèrcia, de la força centrípeta i de totes les lleis de la física, cansades i envellides.

I sense que ningú en fos conscient, i sense que a ningú li importés el més mínim va desaparèixer. No, no va morir, no va deixar un cadàver en descomposició, ni ossos, ni res, simplement va desapareixer. Fos amb l’absolut i en el no-res-

I els seus electrons, protons i neutrons marxaren per aprofitar millors ofertes de treball, per crear coses més útils: pantalles de plasma, cigarretes, pols, cucs, aigües fecals…

La memòria no va trigar en eliminar-lo del tot, doncs de fet en vida ja quedava poc.