V Llegenda - Jaume I (El conqueridor)

Una nit em digué una fada del bosc,
que sabent que el rei una amant tenia,
la reina l'enganyà quan es feia fosc,
i així en Jaume I engendraria.
El rei no l'hi agrada la traïció,
i d'en Jaume sempre estava apartat,
males llengües diuen que en una ocasió
en el bressol fou objecte d'atemptat.
El senyor de Montfort el segrestà,
fins que complí els sis anys d'edat,
però l'ha tingut que llibertar,
perquè el Papa l'hi ha ordenat.
En l'ordre militar dels Templers,
l'hi van ensenyar l'art de la guerra,
l'honor, el valor, els afers cavallers,
el sacrifici i l'amor a la seva terra.
Jove es casa als tretze anys,
amb la infanta Elionor de Castella,
obligat entre pactes i enganys,
encara que amor no sentia per ella.
Res no es segur la terra es revolta,
arreu es lluita i ningú guanya,
el poble pateix i no se'l escolta,
se'l compra, se'l roba, se'l enganya.
Veient patir a la terra i al poble,
el drac Cravis es va despertar,
buscant un anima pura i noble,
que a Catalunya pugui ajudar.
En somnis dona a en Jaume, joiós,
la màgica espasa que el portarà,
a pogué ser el rei més poderós,
que en el seu temps hi haurà.
Les veles blanques inflen al vent,
a Mallorca tenen el destí final,
dia i nit estan tots combatent,
dirigits per la lluent espasa reial.
Llargues batalles amb l'heretge,
a les portes de València el van portar,
la plaça es forta i aguanta el setge,
la màgia l'ajudarà a guanyar.
S'acosta a la mar i alçant l'espasa,
al nascut sol el seu braç apunta,
i amb un lluent raig de llum arrasa,
la muralla que com si res es desmunta.
Els seus homes a arreu van jurant,
que del cel amb un cavall blanc,
veieren a San Jordi com cavalcant,
s'atansava a la muralla a foc i sang.
Moltes més foren les conquestes,
d'aquest rei per la màgia afavorit,
"el conqueridor" nomenat a les gestes,
del drac Cravis fou l'elegit.
Diuen els mags, fullets i fades,
que en Cravis un dubte tingué,
per les grans i continues cafrades,
que Jaume amb dones mantingué.
L'espasa una nit de lluna plena,
del seu costat l'hi prengué,
el seu cor omple de pena,
fins que el seu regne decaigué.