Us demano perdó, oh fòrums.

M'agradaria que es fessin comentais productius

Jo vull comentaris correctes i amb respecte, no "el comentari que sigui". He dit, insisteixo, "correctes i amb (no necessàriament molt) respecte".

Demano un mínim de respecte, tal i com indica la meva norma primera en el seu article 13.

Si no vols donar-me un mínim de respecte, ves als altres usuaris i a les seves llonganisses. No em fa por perdre't a tu. Ets un sol usuari.

Entesos?

Que passis un bon dia.

Hi ha una dita que diu: No hi fa res que parlin malament de mi, allò que importa és que hi parlin. Veja'm jo no parlo malament de tu, només dono la meva opinió. Mal aniríem si només ens llencéssim floretes. Hauries d'estar agraït que et llegeixi i et comenti. Que algú et dediqui temps és d'apreciar. Ara bé, si vols que no et comenti pas, no passis ànsia, no ho faré! Hi ha més relataires que llonganisses...

La veritat l'has dita amb molta sinceritat.
M'ha agradat molt com l'exposes, amb moltes decisions pròpies de un home con cal.
M'ha agrada com descrius aqueix perdó.

Una salutació... des de Manuel (València)

Rafael Molero
Perla de Vellut

Hola, Sr. Garcia.

No sé quina és la seva intenció en publicar les seves poques línies, però cau en sac trencat. Crec que l'article té dignitat, sóc un ésser humà i tinc educació, i sóc conscient d'haver fet mal a certes persones de fòrums. No penso suprimir l'article ni disculpar-me ni reconèixer ningun error. De fet, no crec haver fet ningún error publicant aquest article, no, no ho crec pas.

Se suposa que tenen els seus motius els de Relats en Català per a publicar aquest article. Personalment, jo els hi ho agraeixo amablement, de debò.

A qui no li agradi l'article, que el suporti i que no el miri més.

Marc ha parlat.

Salutacions.

Senyor Nil,

Sense voler insultar: la teva hàbil retòrica (que a mi no em convenç) m'entra per una orella i em surt per l'altra.

Jo sé per quins motius he publicat aquest article i, si potser la teva intenció és que el suprimeixi "perquè et sembla de nens petits", t'aviso que no el penso suprimir pas. Ni la més mínima gana de suprimir-lo. Insisteixo, la teva hàbil (i desmontable, tot i que no la penso desmontar ara) retòrica em surt per l'altra orella.

Insisteixo, no és per voler-te insultar, però vull que sàpigues que no em fas ningun efecte. L'article es queda on està i les teves paraules cauen en sac trencat.

Salutacions, persona aparentment insensible.




Unicorn Gris.

Jo crec entre la teva insistència a que et llegeixin i ara aquesta suplica d'ara de que et perdonin... Estàs fent com els nens petits que se les enginyen de totes les maneres per a cridar l'atenció i així ésser atesos. No creus que amb aquest capteny estàs aconseguint tot el contrari? Jo té comentat forces cops, de forma constructiva i tu t'ho has pres de manera ofensiva. Per això fas cas omís dels meus poemes... Ves a saber quins fantasmes et persegueixen? I ja saps a que em refereixo... Mira, tots tenim les nostres coses, uns més que altres! Només et puc aconsellar que comencis a valorar-te i a estimar-te a tu mateix. Perquè talent el tens, però mal enfocat. Nil

Jo no volia fer-me el pallasso de ninguna web.
Ninguna?
Aquesta pesta de gent no callarà mai.