Uns vespres que avui enyoro.

No els podré mai oblidar
aquells vespres plens de vida
plens de lluita al teu costat
plens d'amor, plens d'alegria.

Encara et veig els ulls brillar
encara penso en caminar
em desespero, et busco, et crido,
encara avui, sols vull plorar.

Podia pasar hores i hores
nomès miran-te estudiar
gaudint de tu cada segon,
cada minut, cada paraula...

Cada paraula teva guardo
com un tresor, com un amor
com un mar d'angoixa i por
com un instant del meu dolor.

Tu em vas ensenyar a estimar
a ser molt millor persona
a riure lliure, a creure en fades
a pasar amb tu, jornades callades.

I avui nomès tinc els records
uns records que em fan odiar
que em fan viure maleint
aquell dissabte de novembre.

No marxis ja quedat amb mi
quedat amb mi i farem la lluna
farem dels vespres nous matins,
farem dels somnis nous camins…

Sempre t'estimare.