Dema

Un relat de: Carles Germanor

Naix un nou dia i es trenca el silenci
S'obrin les portes d'un vell record
S'obrin i penso que no em d'oblidar
Mai no deixem, que es torni a tancar.

Son els tabals qui marquen el ritme
D'un mon millor on tots podrem viure
Son les dolçaines qui canten els imnes
D'un gran pais, d'una terra lliure!!!

Amb lletres de sang farem bells poemes
I aixi recordar aquells que no hi son
Amb lletres de sang farem les cançons
Reescriurem la historia, callarem els plors.

I ja no hi sere, estrany a Valencia
Ja no parlare llengua forastera
Ja no patire, insults, colps i pena
Dema somriure, hi haura lluna plena.

La nit al meu barri es mes clara que mai
La lluna ilumina cases i corrals
Mistela i casalla, tots volen brindar
Per una victoria que tant hem lluitat.

Al 1707 comença el malson
Moren les comarques, creixen les presons
Al 1707 arriba el Borbón
Crema els nostres pobles, ompli els rius de morts.

Dema acavaran cinc cents anys de rabia
Dema sera el dia, avui ho he somiat
Dema canviarem cadenes per llibres
Si no es dema, no vull despertar.

Comentaris

  • doncs...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 22-12-2005 | Valoració: 10

    que hai de dir, xiket?!?!?!??!
    que les teves paraules siguin l'incentiu per millorar la realitat del moment,
    que mil gràcies, amic, per tot el que aprenc de tu, i per tots els somriures que ens queden per compartir, per totes les lluites, per tots els racons que falta descobrir... que ja se sap, que el país és llarg!!!!jejeej
    i que el poema m'ha encantat, Carles...he descobert un nou Carles, endavant, company!!
    una abraçadíssima!!!!!!
    que no ens aturin!!!!
    muaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

l´Autor

Foto de perfil de Carles Germanor

Carles Germanor

4 Relats

3 Comentaris

3962 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00