Cercador
Universitat
Un relat de: kiwinap- Compartir:
Finalment succeí. La Tercera Guerra Mundial va esclatar; tot el món va quedar en runes i la humanitat es va auto aniquilar. Això és el que a cop d'ull es podria imaginar algun ésser extra terraqüi que vingués després de semblant hecatombe.
La xarxa subterrània del metro de Barcelona havia suportat força bé les explosions i centenars de persones s'havien refugiat en les seves estacions i túnels.
La guerra no només va ser nuclear, sinó també bacteriològica. Moltes persones supervivents als impactes van patir malformacions i tot tipus de malalties a causa de les radiacions i els microorganismes. Un virus, però, va evolucionar d'una manera més inquietant que tota la resta. Qui estava infectat per aquest virus quan moria es tornava a alçar i començava a devorar tot el que es trobava al seu abast. Hi havia estacions segellades en quarantena per evitar-ne la transmissió. El tercer factor en discòrdia, el canvi climàtic, es va accelerar i cada dos per tres els fonaments del planeta es sacsejaven. Els tsunamis havien inundat les estacions més properes al mar.
Els mesos passaven i cada estació esdevenia una petita comunitat amb els seus recursos i la seva manera de fer. Òbviament les línies de metro no estaven operatives i cada vagó era el més semblant a una llar per a tots nosaltres. Les estacions amb més recursos humans i materials s'havien protegit bé dels perills dels foscos túnels subterranis que estaven infestats de rates i escarabats de grans dimensions i molt agressius. Les estacions que van convertir-se en les més segures eren les que anomenaven El Nucli (Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia, Diagonal i Universitat), i les Perifèriques (Plaça de Sants, La Sagrera i Vall d'Hebron). Si alguna altra estació tenia problemes d'Incansables (els infectats pel virus), de plagues o qualsevol altre incident important s'havien de posar en contacte amb alguna de les segures i aquestes ràpidament enviaven els Equips de Neteja.
Després de 5 anys d'incomunicació absoluta amb la resta del món, tot fa pensar que els habitants que estem sobrevivint en el soterrani de Barcelona som els únics éssers humans del planeta. I cada vegada en quedem menys. Moltes parades s'han esfondrat, i a conseqüència el contacte interestacional ha disminuït i dificultat.
Fa dos dies, a El Nucli, un noi esllanguit ens va portar un missatge de Lesseps: “Estem envoltats per Incansables i escarabats gegants. Se'ns estan acabant les forces i tenim moltes baixes. Ajudeu-nos si us plau!!!”
Lamentablement no podrem ajudar-los perquè últimament els integrants dels Equips de Neteja escassegen a causa de l'augment del risc vital al que estan sotmesos i si enviéssim dos grups ens quedaríem desprotegits aquí.
El noi ja venia infectat, 3 de les estacions que formen El Nucli han estat contagiades, només s'ha salvat l'estació d'Universitat. Ara, quan algú de l'estació ens deixa, ràpidament li hem d'esclafar el crani perquè no es converteixi en un Incansable.
L'últim terratrèmol ha estat demolidor i ens han informat que ha provocat la destrucció de totes les estacions segures Perifèriques i els pocs supervivents s'han refugiat aquí, a El Nucli infectat.
Aquests són els nostres últims moments, estem desbordats per una plaga de rates mutants, això és una massacre, els que fugen pels passadissos i túnels són caçats igualment. El batec de la humanitat s'atura, ens ho hem buscat i l'exterminació és merescuda. La única esperança és Universitat...
La xarxa subterrània del metro de Barcelona havia suportat força bé les explosions i centenars de persones s'havien refugiat en les seves estacions i túnels.
La guerra no només va ser nuclear, sinó també bacteriològica. Moltes persones supervivents als impactes van patir malformacions i tot tipus de malalties a causa de les radiacions i els microorganismes. Un virus, però, va evolucionar d'una manera més inquietant que tota la resta. Qui estava infectat per aquest virus quan moria es tornava a alçar i començava a devorar tot el que es trobava al seu abast. Hi havia estacions segellades en quarantena per evitar-ne la transmissió. El tercer factor en discòrdia, el canvi climàtic, es va accelerar i cada dos per tres els fonaments del planeta es sacsejaven. Els tsunamis havien inundat les estacions més properes al mar.
Els mesos passaven i cada estació esdevenia una petita comunitat amb els seus recursos i la seva manera de fer. Òbviament les línies de metro no estaven operatives i cada vagó era el més semblant a una llar per a tots nosaltres. Les estacions amb més recursos humans i materials s'havien protegit bé dels perills dels foscos túnels subterranis que estaven infestats de rates i escarabats de grans dimensions i molt agressius. Les estacions que van convertir-se en les més segures eren les que anomenaven El Nucli (Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia, Diagonal i Universitat), i les Perifèriques (Plaça de Sants, La Sagrera i Vall d'Hebron). Si alguna altra estació tenia problemes d'Incansables (els infectats pel virus), de plagues o qualsevol altre incident important s'havien de posar en contacte amb alguna de les segures i aquestes ràpidament enviaven els Equips de Neteja.
Després de 5 anys d'incomunicació absoluta amb la resta del món, tot fa pensar que els habitants que estem sobrevivint en el soterrani de Barcelona som els únics éssers humans del planeta. I cada vegada en quedem menys. Moltes parades s'han esfondrat, i a conseqüència el contacte interestacional ha disminuït i dificultat.
Fa dos dies, a El Nucli, un noi esllanguit ens va portar un missatge de Lesseps: “Estem envoltats per Incansables i escarabats gegants. Se'ns estan acabant les forces i tenim moltes baixes. Ajudeu-nos si us plau!!!”
Lamentablement no podrem ajudar-los perquè últimament els integrants dels Equips de Neteja escassegen a causa de l'augment del risc vital al que estan sotmesos i si enviéssim dos grups ens quedaríem desprotegits aquí.
El noi ja venia infectat, 3 de les estacions que formen El Nucli han estat contagiades, només s'ha salvat l'estació d'Universitat. Ara, quan algú de l'estació ens deixa, ràpidament li hem d'esclafar el crani perquè no es converteixi en un Incansable.
L'últim terratrèmol ha estat demolidor i ens han informat que ha provocat la destrucció de totes les estacions segures Perifèriques i els pocs supervivents s'han refugiat aquí, a El Nucli infectat.
Aquests són els nostres últims moments, estem desbordats per una plaga de rates mutants, això és una massacre, els que fugen pels passadissos i túnels són caçats igualment. El batec de la humanitat s'atura, ens ho hem buscat i l'exterminació és merescuda. La única esperança és Universitat...