Cercador
Una vida abstracta
Un relat de: Anna(:- Compartir:
Una vida abstracta. Un món irreal, inexistent. On és? Perquè ja no està aquí? Abans hi era... Tu, un món amb tu. Un món irreal, inexistent. Una vida abstracta. Veure el teu somriure, els teus ulls brilla cada cop que ens miràvem. Aquella estrella, un somni... perquè ja no el tens? No facis promeses que saps que no compliràs. Saps? M’ha agradava veure’t somriure, també provocava el meu. Quan m’ha abraçaves... sol un desig m’envaïa en aquell instant, no em soltes mai. I m’has soltat. M’has soltat i m’has deixat caure. Ara, solament la teva mà hem pot ajudar. Ajuda’m... La teva olor, la meva olor. Recordes que sempre ho dèiem?
El tacte suau dels teus llavis sobre els meus, incapaç de respira en aquell moment. Vull quedar-me un altre cop sense paraules amb tu, aconseguies fer-ho. Torna’m a abraça amb força, apreta’m fort contra tu i no deixis que m’escapi. Però, perquè t’escapes tu ara?
No vull derrama cap llàgrima més, cada llàgrima és un record, i cada record un somriure. El llapis escriu sol, escriu t’estimo. Escriu et necessito. Escriu la veritat. Sempre? Ja no crec en aquesta paraula, ja no hi vull creure.
El tacte suau dels teus llavis sobre els meus, incapaç de respira en aquell moment. Vull quedar-me un altre cop sense paraules amb tu, aconseguies fer-ho. Torna’m a abraça amb força, apreta’m fort contra tu i no deixis que m’escapi. Però, perquè t’escapes tu ara?
No vull derrama cap llàgrima més, cada llàgrima és un record, i cada record un somriure. El llapis escriu sol, escriu t’estimo. Escriu et necessito. Escriu la veritat. Sempre? Ja no crec en aquesta paraula, ja no hi vull creure.
