Falses esperances

I de cop apareix. Una petita llum. Una petita motivació que m’ajuda a seguir endavant. Però... brilla massa. Els ulls m’han quedat cegats un altra vegada i ja no torno a veure la realitat. Il•lusions, falses esperances, vull tocar de peus a terra. Però no, encara no.. vull disfrutar. Gaudir. Somriure. Divertir-me mentrestant volo. Toca el cel amb la punta dels dits i deixar les meves petjades saltant pels núvols. Un, dos, tres...
Veig el món amb uns altres ulls i m’agrada aquest punt de vista. Vull quedar-me aquí, però la vida real hem reclama. Fins aviat il•lusió!