Una Policia cara

Amb tota la raó em podreu argumentar que cara és un concepte relatiu, per un mileurista sens dubte la nostra policia és molt cara; al mateix temps però per un nivell retribuïu a partir dels 2..500€ / 3.000€, fins i tot la poden considerar econòmica.

I, per què em sembla cara ?. Venim d'un model de policia de proximitat, una caserna a cada poble, i un confident a cada carrer i/o a cada família, això tenia coses molt dolentes - qui no ho recorda - , però al mateix temps si més no hi havia dos elements de la màxima importància : En cas de calamitat la resposta - sovint molt ineficient - era quasi instantània, i per bé o per mal els guàrdies civils coneixen a tothom i tothom els coneixia.

Avui, el model centralitza les casernes a les grans poblacions, i fa necessària una immensa flota automobilística per arribar de forma esporàdica, a tota la demarcació; amb els actuals nivells de costos dels combustibles sòlids, el model català, a demés de car, és ecològicament insostenible. Aquesta constatació quan el cap polític, i fins la seva consort , regidora de l'Ajuntament de Barcelona, diuen defensar justament idees ecològiques, sembla - i jo personalment penso que és - un absolut despropòsit.

Avui els policies no coneixen les persones de la seva demarcació, i a l'inrevés, els ciutadans no coneixen a la policia; això ha permès un notable increment quan al nombre de delictes duts a terme per "falsos policies", i ha suposat un boom pel que fa als delictes violents contra les persones i els seus bens. Explicacions moltes, els fets però son a l'abast de tothom.

La ciutadania veu l'actual policia com una prolongació de la màquina de recaptar de l'administració, i tem que com en el cas de l'Agencia Tributaria, que estableix primes per als inspectors, [ segons denunciaven des de les pàgines del Periòdic de Catalunya, persones rellevants de l'àmbit dels Gestors Administratius Col·legiats de Catalunya ] amb clara infracció de l'article 103 de la Constitució que insisteix en que l'Administració actuarà de forma objectiva, l'anomenada "neutralitat administrativa "; es produeixi també un creixement desproporcionat de les sancions. En el cas de l'Agencia Tributaria, això ha col·lapsat els Tribunals Econòmics Administratius que acumulen retards que de mitjana superen els quatre anys. El Parlament Europeu ha admès a tràmit la queixa de molts ciutadans catalans, relativa a aquest anormal funcionament d'un servei públic; trobem a faltar l'actuació justament de la representació de la catalanitat, el Parlament de Catalunya. Hi ha una possible vulneració de l'article 103 de la Constitució, i al mateix temps, la constatació que s'han obviat els drets dels ciutadans, presumpció d'innocència , igualtat davant la llei , no discriminació,......... tot això qui ho vetlla ?. La policia ?.

Dubto molt que aquestes reflexions aconsegueixin cap canvi en el model català de policia, i en el meu dubte, d'ençà de l'aprovació de la Constitució per al meu us particular, així com a França acostumen a numerar la República I, II, III, IV, V, jo compto els governs post-feixistes, en l'esperança d'arribar algun dia al primer i veritable govern democràtic.

L'esperança no s'ha de perdre mai.

© Antonio Mora Vergés