Cercador
una nit de dissabte
Un relat de: Marc Freixasimagina
que la nit de dissabte
quan traspassa a diumenge
i altre cop tot torna a respirar calma
surts a la terrassa
a passejar en cinc metres quadrats
i encens un cigarret per fer fum
si ja ho has imaginat
ara pensa en solitud
quantes vegades
has volgut gaudir d'aquest instant
i és moment d'aprofitar els espais
per desintegrar l'ànima
de tots els mals que et pressionen per dins...
i tot
de manera voluntària,
amb fermesa i convicció
després
ja tornaràs a caure pel propi pes
oprimint el cos amb tota l'angoixa
per retrobar-te amb la crua realitat
que tot ho fa digerir sense temps per vomitar...
perquè tot es fa més difícil
i no hi ha res més fàcil
que viure deixant-nos enganyar
en un món ple de competicions absurdes
no hi ha res clar,
tot és amargament confús
quan vols per amiga la sinceritat
i te'n adones que per aquestes vies
no aconsegueixes arribar a port humanament
Comentaris
-
Prova la nit de divendres[Ofensiu]Joan G. Pons | 29-05-2010 | Valoració: 10
Relat amarg però comunicatiu.
El divendres aporta unes dimensions més positives que el dissabte i diumenge.
Expresses el que sents i ho entenc... però i si li donem la volta ???
Escrius:
"perquè tot es fa més difícil
i no hi ha res més fàcil
que viure deixant-nos enganyar
en un món ple de competicions absurdes"
Jo he aprés i tu també, de ben segur, fer fàcil el difícil.
Un repte ? Una aventura ? Endavant, Marc.
-
...[Ofensiu]Clara Garcia Collado | 29-05-2010 | Valoració: 9
"i no hi ha res més fàcil
que viure deixant-nos enganyar
en un món ple de competicions absurdes"
quanta raó tenen aquestes tres linies..
m'agrada:)
un petonet!
-
Un dia qualsevol...[Ofensiu]llamp! | 27-05-2010 | Valoració: 10
... com avui, és un dia bo per comentar.
He llegit el teu comentari al meu poema "Ella, qui decideix". Haig de dir-te que les repeticions a principi dels versos, això és una figura retòrica anomenada "Anàfora", que consisteix en això: repetir els mots a principi dels versos reforçant el sentit dels mateixos i donant simetria a l'estrofa.
Respecte l'espontaneïtat del meu poema: No hi estic massa d'acord. He estudiat molt el meu poema, l'he rectificat, repassat, reordenat i reconstruït de principi a fi. De manera que no sé si es pot titllar d'espontani. Sí que és cert que espontàniament escric i em surt un primer esborrany, amb versos entremesclats, sense acabar, alguns de lletjos, altres que estan per millorar, etc. Però mica en mica vaig polint el poema, extraient-li el millor, dotant-lo d'estructura, d'èmfasis, de correcció i d'imaginació. Mica en mica el vaig tornejant i donant-li forma, fins que queda una cosa presentable. Acostumo a treballar així, creant un primer esborrany més espontani. Podríem dir que faig un "Brainstorming", que vol dir: "pluja d'idees". Primer, escriure a sac, tot el que em vingui al cap, per després fer una tria i unes modificacions que donaran pas a l'escrit definitiu.
El teu poema "una nit de dissabte" és molt maco, m'agrada. Però et faré una correcció i un advertiment:
1 - CORRECCIÓ: "te'n adones" NO, en tot cas: "te n'adones", crec que és així, amb l'apòstrof després de la "n".
2 - ADVERTIMENT: El fet que iniciïs els paràgrafs o estrofes en minúscules, no se'm fa extrany, ho trobo lògic si sempre fas igual o si en determinats poemes utilitzes aquesta tècnica per aquell poema en concret i en tot el poema (és a dir, seguir un mateix criteri). Ara bé, quan em poses una coma, una altra coma, més comes, però no em poses punts, ni punts i apart. O quan dius: posaré aquesta coma i a la següent no poso coma perquè no vull, o me n'he descuidat, no em sembla bé. Perquè no utilitzes un mateix criteri en tot el poema. No tens un criteri clar per posar punts i comes, afirmo. Per aquest motiu, et resto punts. Per la temàtica i per significat ets un 10, però per criteri... et suspendria... de bon rotllo!
"No sóc pas mestre, jo" deia aquell. Però crec tenir criteris, a part que cada dia vaig a millor, també em costa mantenir uns paràmetres en tots els poemes, de vegades els canvio, però intento seguir la mateixa filosofia en tot el poema i no canviar de criteri a conveniència.
Com t'he dit, la meva crítica vol ser "de bon rotllo" i constructiva, també és força espontània la meva crítica, desconec gran part de la teva poesia i aquest comentari segurament que només té validesa per aquest teu poema.
T'envio, ara, uns enllaços a un conte meu que vaig dividir en un pròleg i 6 capítols, el primer capítol parla d'una nit de dissabte, tot i que no esmento que sigui dissabte, em vaig inspirar en una nit de dissabte al diumenge...
Valentí i Terol, pròleg i capítol 1: El trist moment del record.
Els següents 5 capítols, per si et vols entretenir estan en aquesta pàgina:
Capítols 2-6 de Valentí i Terol
I dit això, m'esfumo i m'esllampego!
Centellejant!
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869315 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.