una nit de dissabte

Un relat de: Marc Freixas

imagina
que la nit de dissabte
quan traspassa a diumenge
i altre cop tot torna a respirar calma
surts a la terrassa
a passejar en cinc metres quadrats
i encens un cigarret per fer fum

si ja ho has imaginat
ara pensa en solitud
quantes vegades
has volgut gaudir d'aquest instant
i és moment d'aprofitar els espais
per desintegrar l'ànima
de tots els mals que et pressionen per dins...

i tot
de manera voluntària,
amb fermesa i convicció


després
ja tornaràs a caure pel propi pes
oprimint el cos amb tota l'angoixa
per retrobar-te amb la crua realitat
que tot ho fa digerir sense temps per vomitar...

perquè tot es fa més difícil
i no hi ha res més fàcil
que viure deixant-nos enganyar
en un món ple de competicions absurdes


no hi ha res clar,
tot és amargament confús
quan vols per amiga la sinceritat
i te'n adones que per aquestes vies
no aconsegueixes arribar a port humanament

Comentaris

  • Prova la nit de divendres[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-05-2010 | Valoració: 10

    Relat amarg però comunicatiu.
    El divendres aporta unes dimensions més positives que el dissabte i diumenge.
    Expresses el que sents i ho entenc... però i si li donem la volta ???
    Escrius:
    "perquè tot es fa més difícil
    i no hi ha res més fàcil
    que viure deixant-nos enganyar
    en un món ple de competicions absurdes"
    Jo he aprés i tu també, de ben segur, fer fàcil el difícil.
    Un repte ? Una aventura ? Endavant, Marc.

  • Clara Garcia Collado | 29-05-2010 | Valoració: 9

    "i no hi ha res més fàcil
    que viure deixant-nos enganyar
    en un món ple de competicions absurdes"

    quanta raó tenen aquestes tres linies..
    m'agrada:)
    un petonet!

  • Un dia qualsevol...[Ofensiu]
    llamp! | 27-05-2010 | Valoració: 10


    ... com avui, és un dia bo per comentar.

    He llegit el teu comentari al meu poema "Ella, qui decideix". Haig de dir-te que les repeticions a principi dels versos, això és una figura retòrica anomenada "Anàfora", que consisteix en això: repetir els mots a principi dels versos reforçant el sentit dels mateixos i donant simetria a l'estrofa.

    Respecte l'espontaneïtat del meu poema: No hi estic massa d'acord. He estudiat molt el meu poema, l'he rectificat, repassat, reordenat i reconstruït de principi a fi. De manera que no sé si es pot titllar d'espontani. Sí que és cert que espontàniament escric i em surt un primer esborrany, amb versos entremesclats, sense acabar, alguns de lletjos, altres que estan per millorar, etc. Però mica en mica vaig polint el poema, extraient-li el millor, dotant-lo d'estructura, d'èmfasis, de correcció i d'imaginació. Mica en mica el vaig tornejant i donant-li forma, fins que queda una cosa presentable. Acostumo a treballar així, creant un primer esborrany més espontani. Podríem dir que faig un "Brainstorming", que vol dir: "pluja d'idees". Primer, escriure a sac, tot el que em vingui al cap, per després fer una tria i unes modificacions que donaran pas a l'escrit definitiu.

    El teu poema "una nit de dissabte" és molt maco, m'agrada. Però et faré una correcció i un advertiment:

    1 - CORRECCIÓ: "te'n adones" NO, en tot cas: "te n'adones", crec que és així, amb l'apòstrof després de la "n".

    2 - ADVERTIMENT: El fet que iniciïs els paràgrafs o estrofes en minúscules, no se'm fa extrany, ho trobo lògic si sempre fas igual o si en determinats poemes utilitzes aquesta tècnica per aquell poema en concret i en tot el poema (és a dir, seguir un mateix criteri). Ara bé, quan em poses una coma, una altra coma, més comes, però no em poses punts, ni punts i apart. O quan dius: posaré aquesta coma i a la següent no poso coma perquè no vull, o me n'he descuidat, no em sembla bé. Perquè no utilitzes un mateix criteri en tot el poema. No tens un criteri clar per posar punts i comes, afirmo. Per aquest motiu, et resto punts. Per la temàtica i per significat ets un 10, però per criteri... et suspendria... de bon rotllo!

    "No sóc pas mestre, jo" deia aquell. Però crec tenir criteris, a part que cada dia vaig a millor, també em costa mantenir uns paràmetres en tots els poemes, de vegades els canvio, però intento seguir la mateixa filosofia en tot el poema i no canviar de criteri a conveniència.

    Com t'he dit, la meva crítica vol ser "de bon rotllo" i constructiva, també és força espontània la meva crítica, desconec gran part de la teva poesia i aquest comentari segurament que només té validesa per aquest teu poema.

    T'envio, ara, uns enllaços a un conte meu que vaig dividir en un pròleg i 6 capítols, el primer capítol parla d'una nit de dissabte, tot i que no esmento que sigui dissabte, em vaig inspirar en una nit de dissabte al diumenge...

    Valentí i Terol, pròleg i capítol 1: El trist moment del record.

    Els següents 5 capítols, per si et vols entretenir estan en aquesta pàgina:

    Capítols 2-6 de Valentí i Terol

    I dit això, m'esfumo i m'esllampego!


    Centellejant!



Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869315 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.