una manera de ser, una manera de veure-ho... una mena de política que no em crec

Un relat de: Marc Freixas

es pot ser independentista i no creure massa en la política,
i en el meu cas concret, doncs no creure-hi gens

per una senzilla raó :

parteixo de la base
de que no hi ha cap polític que faci el què promet,
és a dir, dit d'una altra manera
que qualsevol polític és especialista en l'art de mentir


tu
ara podries dir-me
que tot això no saps com menjar-t'ho,
o deixar-me bocabadat, i dir-me que m'entens perfectament

aleshores :

creus que sóc algú que escriu ben bé el què pensa?
creus que sóc poeta per vocació?
o millor dit
creus que sóc un poeta independentista per vocació?


clar
que també sé del cert
que una independència dels països catalans
sense l'ajuda de la política és pràcticament impossible


m'hauré de dedicar a seguir escrivint perquè m'agrada,
però sense deixar de creure en el què crec

Comentaris

  • politica[Ofensiu]
    Pepastor | 03-04-2006

    politica-politics-mentiders.
    aquesta és la relació que em ve al cap quan pense en politica.

  • Catalunya estimada[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 22-02-2006 | Valoració: 10

    Hola!!Sóc la Maria Pilar, la que últimament ha escrit sobre Barcelona i Montjuic.
    Et vull dir, que la poesia és masa maca com per deixar-li entrar la política.
    Els polítics volen fer país, però la majoria de les vegades no en fan. En canvi sí que la poesia pot fer país.Cantant a la terra, a la seva gent, a la manera de viure, a la manera de treballar, a l' amor, l' amistad......
    Et felicito pels teus escrits.

  • Azalea | 17-02-2006

    No acabo d'entendre la relació entre la política i el que tu creguis, amb el que jo (o qualsevol lector) pugui creure de tu. (ho dic pels versos on preguntes: creus que... ? ) No cal saber què pensen els altres de tu, cal que tu estiguis convençut del que creus, però també saber escoltar els que no pensen com tu, perquè potser et podràn fer adonar d'alguna cosa on estaves equivocat. Ets tu qui s'ha d'adonar dels petits errors que pots cometre, perquè després de tot, qui et coneix millor ets tu mateix. I tothom és lliure de pensar com vulgui.. (m'he inspirat :P)

    Per altra banda... jo penso que si que hi ha polítics que són uns mentiders... però també cal tenir en compte que no deu ser gens fàcil haver de representar a tot un poble!! Amb el munt d'opinions i punts de vista diferents que hi ha... crec que és impossible satisfer a tothom.

    A part d'això.... va, t'ho dic: m'agrada com escrius jejej

  • creure i sentir[Ofensiu]
    Lavínia | 13-02-2006

    són dos verbs que s'hi adiuen, Marc. Sents d'una determinada manera i els que se n'han d'encarregar de dur a terme tot allò que prometen i que forma part del teu ideari, doncs no ho fan, no poden fer-ho o no en saben. Vés a saber!
    El que sí que crec és que allò que sents forma part d'un mateix, de les seves idees i això no té res a veure o molt poc amb la política la gran majoria de les vegades.

    Pensa i escriu el que sentis, el vulguis i el que sàpigues perquè és bo, com a mínim per a un mateix (i mira: això és MOLT).

    Petons.

    Lavínia

  • Escriu...[Ofensiu]
    angie | 13-02-2006

    i fes-ho en català, és la millor manera d'ésser coherent amb el que penses i estimes.
    La política és un vestit de llana verge, car, que escau bé i fa oblidar, a molts, que abans se'l miraven des de l'altra banda de l'aparador....

    De joveneta, volia estudiar ciències polítiques però me'n vaig desenganyar... la qual cosa no treu que clami justícia sempre per allò que s'ho mereix...

    petons

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.