una història desagradable

Vaig tancar el llibre, amb força i ràbia a la vegada i el vaig estampar contra el terra.
Quan me'l van regalar, vaig pensar que m'agradaria molt, perque me l'havien aconsellat un grapat de persones conegudes, de les que considero enteses en el tema.
Vaig obrir el llibre i vaig començar a llegir-lo amb ànsia.
Em va atrapar. La història, els personatges, la forma com estava redactat... tot ho trobava ben estructurat, ben pensat i ben dissenyat.
Escrit per ser presentat a un premi literari i guanyar-lo.
No vaig dormir en tota la nit, enganxada com estava al llibre, i no vaig sopar més enllà d'un parell de galetes i un got de llet.
Passava els fulls amb ganes de veure qué possava el següent, els ulls lliscaven sobre les lletres, com intentant llegir el final ràpidament, i desitjant al mateix temps que no s'acabés mai.
Els personatges tan aviat em feien riure, com em feien plorar.
Les hores passaven i no me'n adonava.
Un capítol, dos, tres...
Ostres, com m'agrada la gent que escriu amb frases curtes. Com m'agrada que siguin descriptius, i no es pot negar que aquell autor era descriptiu al màxim.
La majoria de les coses que explicava, eren tan reals, que podien estar passant en el pis del costat de casa.
De cop, a l'últim capítol, alguna cosa es va capgirar.
Van començar a comportar-se de manera estranya aquells personatges. No entenia res de res.
Com es pot canviar de manera d'escriure just en aquest darrer moment i fer malbé un llibre tan interessant ?
Tenia ganes de fotra-li un clatellot a aquell escriptor que estava a punt de destrosar la meva admiració per la seva obra.
Tenia ganes de ratllar amb un bolígraf les últimes ratlles...
com es pot pensar que aquells personatges reaccionaran d'aquesta manera, després de com havien desenvolupat la seva història al llarg de centenars de pàgines?
Tenia una ténue esperança que finalment rectifiques... potser encara acabaria com ...
No, no va ser així.
És per això que vaig tancar amb ràbia el llibre i el vaig estampar contra el terra.
Fins i tot em van saltar un parell de llàgrimes de decepció.
Em vaig prometre no tornar a llegir res més d'aquell poca-solta.