Una forta abraçada

Només girar la cantonada ja va poder veure el seu rostre. El cabell una mica més llarguet, els ulls de color fusta igual de brillants, aquell somriure perfecte. Va córrer com mai ho havia fet, ell també, i durant deu segons el temps no existí, tan sols ells. Una forta abraçada, ell l'agafà am tota la força, com si tingués por que se'n distanciés; ella encongí el cap en la seva espatlla. I d'ells dos, tornà a sortir aquell sentiment amagat, perdut en el temps, tan i tan fort que cap dels dos havia pogut oblidar. El seu amor era inimaginable.