Sí

Ben de pressa, el temps és or. Agafa la jaqueta verda, la que tant li agrada i també les claus.
Un cop de porta.
Trenta-tres esglaons.
Obre la porta i surt al carrer, un fred gèlid li recorda que s'apropa Nadal.
Una cantonada.
Vint-i-dues passes.
Una cabina.
Busca alguna moneda per la butxaca. Té sort. Un euro.
Marca el número.
Espera.
−Sí?
Nervis.
Més nervis.
−Sóc...
Interrupció.
−Hola Marc.
Encara més nervis.
−Laura... Que sí. Que vinc amb tu a viure a Burgos.
Un somriure.
Ara dos.
Un t'estimo.
Ara un altre.