UNA ESPELMA

Una espelma, única llum, dins la nit fosca, per il.luminar el desig i la revolta. L'espai, ple d'ombres.
Un so llunyà ... el vent que bufa? mentre els estels dalt del cel fan pampellugues.
La lluna avui no riu, sembla entristida, potser pel dolor d'una mentida.
L'espelma es consumeix poc a poquet, deixant regalimar la cera , sobre el tapet.
Un llibre dorm sobre el sofà. No el desperteu, deixeu-lo estar.
Silenci de la nit, silenci amarg ...
Hores que passen , minuts eterns, segons que consumeixen els pensaments.
Espelma , gairebé fosa, espelma que il.lumines l'estança fosca, no et deixis consumir que encara és d'hora.