Una carta extraviada

Un relat de: Cincdos

Sta. Angoixa;
Com aquella amiga que et saluda en els teus pitjors, millors moments (me sap greu, no ho sé definir). Tot depèn com ho miris, poèticament arribes a la plenitud, l'ànima desborda de sentiment i el teu cap no atura en cap moment de lligar versos per ressaltar la excessiva situació. Però no tot és de color rossa com deia aquella lletra que duia un cor complet incomplet, els petits moments de plaers i enyorança retrunyeixen de dins teu, sense deixar pas a qualsevol altre prioritat, per molt important que sigui, aquell precís moment. Deixes d'existir, deixes de ser tu mateix, la poesia desperta i allunya la diversió, la felicitat i tot aquell símil del segle XXI. No hi ha raó, no vull explicacions. Cossos predeterminats abans d'existir. No és qüestió de necessitat, llavors d'obligació, me sap greu, és el pac del meu destí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Cincdos

Cincdos

93 Relats

192 Comentaris

89390 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
26/01/1990 Mallorca.
Barcelona - Girona - Madrid - Son Sardina.

Perquè el temps ho deixa tot en el seu lloc. Perquè els somriures sobrevisquin en un món de raons i il·lusions. Per poder així tastar mil "potsers", mil acudits i un sol món que em de triar i rebutjar com el cost d'oportunitat, com els dies comptats, com cada situació en cada precís instant.

Parlar, callar.
Recordar, desitjar.
Estimar, oblidar.
Atzucac, xiuxiuejar.

Si parles i ningú s'immuta és com si no haguessis dit res.
(Risto mejide)

Si quelcom;
David Pol Guiscafré
Cincdos52 (Twitter)
davidpol52@hotmail.com
http://cincdos.blogspot.com.es/

Jo escric, tu interpretes.