Cercador
Una carta extraviada
Un relat de: CincdosSta. Angoixa;
Com aquella amiga que et saluda en els teus pitjors, millors moments (me sap greu, no ho sé definir). Tot depèn com ho miris, poèticament arribes a la plenitud, l'ànima desborda de sentiment i el teu cap no atura en cap moment de lligar versos per ressaltar la excessiva situació. Però no tot és de color rossa com deia aquella lletra que duia un cor complet incomplet, els petits moments de plaers i enyorança retrunyeixen de dins teu, sense deixar pas a qualsevol altre prioritat, per molt important que sigui, aquell precís moment. Deixes d'existir, deixes de ser tu mateix, la poesia desperta i allunya la diversió, la felicitat i tot aquell símil del segle XXI. No hi ha raó, no vull explicacions. Cossos predeterminats abans d'existir. No és qüestió de necessitat, llavors d'obligació, me sap greu, és el pac del meu destí.
l´Autor
93 Relats
192 Comentaris
89390 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
26/01/1990 Mallorca.Barcelona - Girona - Madrid - Son Sardina.
Perquè el temps ho deixa tot en el seu lloc. Perquè els somriures sobrevisquin en un món de raons i il·lusions. Per poder així tastar mil "potsers", mil acudits i un sol món que em de triar i rebutjar com el cost d'oportunitat, com els dies comptats, com cada situació en cada precís instant.
Parlar, callar.
Recordar, desitjar.
Estimar, oblidar.
Atzucac, xiuxiuejar.
Si parles i ningú s'immuta és com si no haguessis dit res.
(Risto mejide)
Si quelcom;
David Pol Guiscafré
Cincdos52 (Twitter)
davidpol52@hotmail.com
http://cincdos.blogspot.com.es/
Jo escric, tu interpretes.
Últims relats de l'autor
- A les ciutats la gent s'estima de forma intermitent
- Perquè els dies no siguin tan llargs, ni les hores tan lentes.
- Poesia no érem tu i jo
- L'equilibri de la vida
- No hi ha pitjor cec que aquell que no vol mirar
- La vida se te'n va de les mans
- Tanco la porta i t'oblido
- Cartes per ningú
- La dansa dels meus dits
- 100 propòsits
- Amb qui puc confiar?
- El somni de cada nit
- Aquelles paraules que t'ajuden a fer-te delirar...
- Puc veure com fas tard
- La poesia t'estima i el poeta et mata