Una carta especial

Un relat de: Selenneta

Què ens està passant? No ho entenc. Un dia sense saber ben bé per què tots vam començar a reaccionar diferent quan tu eres a prop. Des d'aleshores sempre que els ulls t'han vist la reacció del rostre ha sigut dibuixar un petit somriure. És estrany, oi? Un somriure no és més que un estirament dels músculs facials que fan que els llavis prenguin una determinada forma, però a mi ja em causa un efecte per petit que sigui. Tots estem connectats. Quan la pell, per casualitat és clar, toca la teva, els pèls es tornen petits eriçons, l'estómac comença a donar voltes i voltes com si estigues centrifugant i el cervell deixa estar momentàniament el que està fent i es queda en blanc. No cal dir que jo sóc el que més pateix tots aquests efectes. El ritme de la melodia s'accelera i el meu bum, bum és confon amb l'últim èxit de hardcore que acaba de sortir al mercat.
El que no entenc és per què reaccionem així, sempre t'havíem tingut a prop i mai ens havia passat cap d'aquestes coses. Intuïm que no és com amb altres éssers humans que d'entrada ja ens fan reaccionar, sinó que tu has anat creant, poc a poc, alguna cosa que fa que un senzill contacte amb tu ens faci descoordinar. Estem desconcertats, no sabíem que poguéssim contestar d'aquesta manera als estímuls externs que rebem de tu. Però de fet, suposo que no cal que ho entengui ja que jo només sóc un múscul amb una sola funció: bombejar. Últimament, però, m'estic adonant de que començo a ser menys fred i que la sang que envio comença a ser més calenta, com si tingués més vida. Potser començo a tenir sentiments? És possible que jo pugui sentir i tingui més funcions de les que fins ara m'havien dit? Estic molt desconcertat, és que potser estic enamorat?
En l'última reunió és va decidir que havíem de fer alguna i que no podíem continuar així. Volíem que sabessis les reaccions que patim. El cervell està massa ocupat intentant controlar les descoordinacions existents i va decidir relegar en mi aquesta responsabilitat. Diu que en l'amor no cal pensar, només dir i actuar. És per això que em toca a mi escriure't aquesta carta que ara estàs llegint. És una carta especial, és la carta més estranya mai escrita des del cor.



Comentaris

  • Això no pot quedar aquí[Ofensiu]
    RoserBG | 23-05-2015

    Ei, que això no pot quedar aquí...
    espero que reprenguis ara l'art d'escriure. Mai és tard per tornra-hi!

  • un relat molt ben escrit[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 15-07-2009

    sols hi falta una paraula, cap el final, però no deixa de ser un error de tecleig.
    Molt poètic, i mol ben portat.
    Felicitats.

    PS
    I no entenc com no has escrit res més amb aquest nom. Potser en tens un altre?
    I tampoc entenc com no tens més comentaris, vaig a llegir l'altre que tens.

l´Autor

Selenneta

2 Relats

7 Comentaris

2427 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Últims relats de l'autor