una cançó llençada al terra

Un relat de: Capdelin

Una nena sola i bruta
ha trobat una cançó llençada
al terra
com una fulla morta.

Té por de cantar-la...

No sap que les cançons cauen
dels arbres,
no sap que la lluna s'enreda
en les branques,
no sap que d'un petó va néixer
la primera cèl·lula,
ni que els peixos mengen trossets
d'estrelles sota l'aigua.

Com brillen les seves escates
de plata!

Una nena sola i bruta,
gegantina aigua gris
feta de res conclós, de tot inacabat...
tanca els ulls i veu trossos
de lluna.

Necessita imaginar...

Els seus ulls són forats de llum
dins la llum,
no vol coses decidides abans
de preguntar
i en el seu ventre habita
un preciós diable d'ulls vermells.

Té por d'estimar...

Una nena sola i bruta
ha trobat una cançó...

té por de cantar-la... sola.

Comentaris

  • Diga-li[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 02-07-2005

    Que si vol amb la guitarra jo vindré i tots tres la cantarem i si cal li explicarem vers per vers allò que no enten.

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305973 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )