una aventura de somnis

Un relat de: estel fugaç

Sona el despertador, com cada dia, i jo m'aixeco tot buscant-lo a palpentes per intentar apagar aquest soroll familiar que em recorda tornar a l'escola.
Em trec la son de les orelles, em vesteixo, esmorzo i au, som-hi!
Tot caminant veig un bassal, m'hi atanso i puf! M'engoleix dins seu.
De cop, em trobo en un lloc que s'assemblava al fons marí que hi havia fotografiat en el "magazine" de la setmana passada. Hi havia coralls de tots colors, algues onejant com si ballessin al ritme d'una música suau i peixets de coloraines.
Jo estava embadalida observant aquell lloc magnífic fins que un gran banc de peixos va passar davant meu a tota velocitat. Per què anaven tan ràpid en aquell lloc de tranquil·litat?
La resposta la vaig tenir al cap de poca estona en veure una espècie d'ésser desconegut. Feia uns dos metres aproximadament, tenia uns ullals esmolats (possiblement verinosos), era de color verd caqui i precisament no feia cara de bons amics.

Vaig fugir nedant però ell era més ràpid que jo. Quan em pensava que ja s'havia acabat tot, de cop i volta, em vaig trobar en un lloc on era tot fosc.
Vaig pensar que era l'estómac d'aquella bestiota però vaig donar mitja volta i vaig veure un globus blau. No, no era un globus, allò era la Terra.
I s'hi m'hi fixava bé, no estava tot a les fosques, hi havia petits puntets de llum blanca que eren les estrelles i d'altres que es movien que devien ser els satèl·lits.
Des d'allà tot es veia tan petit...
Vaig anar directa cap a la Terra per veure si podia tornar a casa.
Primer no sabia com moure'm, però al cap d'una estona vaig descobrir que imitant a una granota podia desplaçar-me. No sabia com, però anava força ràpida, tant, que ja estava dins de l'atmosfera.
De cop vaig sentir un soroll, un soroll que sentia a l'estiu quan anava de viatge a Mallorca.
Era un avió ple de passatgers que s'acostava ràpidament. Si m'hi agafava i aterrava potser arribaria abans cap a terra ferma. I dit i fet, em vaig aferrar a una ala i, com si estigués fet per divertir-me, va començar a fer piruetes a l'aire. Potser en va fer un gra massa i em van venir basques.
Ja no podia aguantar més, pensava que trauria l'esmorzar però llavors va passar el mateix que l'altre cop.
Vaig trobar-me en un altre lloc. Aquest cop era conegut per mi. Era a la classe de l'escola, estàvem fent matemàtiques. Hi havia molt guirigall, semblava una olla de grills. Vaig dirigir-me cap al professor a demanar-li com és resolia el problema, però quan ja havia creuat mitja classe algú em va fer la traveta i vaig caure a terra tan llarga com era.
Quan vaig obrir els ulls estava a la moqueta de la meva habitació hi vaig veure la cara preocupada de la meva mare. Em va dir que havia caigut del llit.
Al final, aquella aventura va ser un somni, fruit de la meva imaginació.

Comentaris

  • Tu si que en tens[Ofensiu]
    ITACA | 29-05-2005 | Valoració: 10

    d'imaginaciò! molt ben escrit, tantes sensacions, indrets, emocions, totes molt ben expressades, te molt encant e imaginació.
    M'encanta la forma com descrius el cambi de indret es un salt de granota ben divertit que enganxa al lector a seguir llegint , mai perdis aquesta imaginació, escrius amb molta força, per cert ... bonic pseudonim. Sigues benvingut o benvinguda !

    ITACA

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de estel fugaç

estel fugaç

3 Relats

10 Comentaris

3435 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
Bé, si voleu saber sobre mi, o us han agradat els meus relats o simplement és per pura xafarderia(no ho crec xD)només cal agregar-me a asanmarti@hotmail.com