Alimentant-me d'amor

Ma mare ja fa dies que està preocupada per mi, diu que no menjo, que no parlo, que no dormo… Diu que semblo una morta en vida, que faig ulleres, que si continuo així algun dia acabaré malament i tindrem algun disgust… Però no. Ella no ho entén. És més, no pot entendre-ho. Ella no sap, no sap que jo ja dormo cada nit. Dormo somiant els teus llavis, recordant aquell dolç petó de comiat de vespre i desperto somiant què farem la tarda següent. Això em dóna l'energia necessària per continuar dreta un dia rere l'altre.

La gana me la fa passar ell, alimentant-me de les seves paraules, nodrint-me de les seves abraçades, menjant-me'l en mil petons...

Cada sospir seu és un nou bocí d'aire pur per mi, que fa que cada vegada en vulgui més i més i ja m'hi hagi tornat addicta.

Tan sols escoltant la seva veu, el què li ha passat, responent les seves preguntes, aconsellant-lo, animant-lo quan no tot li va com s'esperava.... Només estant amb ell ja en tinc suficient, no necessito res ni ningú més.

L'amor és la meva malaltia i la meva cura, van lligats, són inseparables, tan sols que en desaparegui un, serà el meu final. El meu únic destí i la meva única solució és continuant alimentant-me del seu amor.