Una abraçada forta i suau

Aquesta nit he sortit a buscar-te, després recórrer tota la ciutat i redescobrir mil i un racons que teníem en llista d'espera per tastar tan sols he trobat un espai on refugiar-me. Un lloc on evocar tendres petons i carícies que ens férem aquelles plàcides nits d'estiu sota la llum de la lluna plena i els estels de foc. I els somriures, i els t'estimo i les discussions i les abraçades; són tants els petits detalls que feien de la nostra vida una de plena, malauradament estava infravalorat; fins no ho perds no ho valores, diuen.
El temps passa però el dolor perdura, perdura i perdura ans al contrari es fa més present en cadascun dels meus mots, gests o mirades. Malgrat tot sempre mantinc l'esperança d'adormir-me nua, gitada al teu costat, manllevant-te xiuxiueigs a cau d'orella i robar el repic de les campanes per pregonar el nostre destí als quatre vents.
Avui és catorze i demà quinze, tocarà llevar-se un dia més pensant que hauria passat un any ençà si enlloc de dir-te adéu t'hagués dit t'estimo vull compartir aquesta batalla amb tu i resseguir tots aquells caminars que poc a poc vindran. Que seria avui si enlloc de sortir a les deu ho haguessis fet a les dotze tot compartint una estona més de llit, o si t'hagués acompanyat o si, o si, els supòsits són avui són avui els meus fidels companys de viatge perquè res ens farà retornar velles revoltes viscudes i perquè vull recordar permanentment haver compartit els teus últims minuts. Et robaren la vida però no destruïren el nostre amor, ara i sempre t'estimo.
Una abraçada forta i suau - d'aquelles que t'agradaven tant. -