De petits sempre ens diuen allò que hem de fer

Marta tenia quatre anys era molt espavilada, maca, juganera i de casa bona; als seus ulls s'albirava un futur esperançador. Als estius estiuejaven a un bell poble d'interior -on la seva mare hi havia crescut- per desconnectar de l'estrès acumulat durant el curs i gaudir d'unes bones vacances, de la marinada, de les tardes i nits a la fresca, de les converses amb vells savis d'aquells que ja no en queden, de les piscines, de les anades i vingudes amb bicicleta, dels passeigs, de les xafarderies de poble, del cafè, dels camps...
La masia estava situada al bell mig del poble, era força gran en època de festes hi podien conviure fins una desena de persones perfectament. Malgrat tot tant sols tenia dues plantes, la baixa on s'hi trobava el magatzem ple de ferralla i estris que a penes sabien per a que servien i un tractor. Vell però encisador, a Marta li encantava mirar-lo, quan passava per davant els seus iris es quedaven embadalits davant el viu vermell de l'empobrit tractor que la transportava cap als verds camps que segava amb el seu avi.
A la planta superior hi havia les estances: una petita cuina, un gran menjador on s'hi trobaven milers de converses inacabades sota el paraigües de cigarrets i falses promeses, el bany i tres habitacions plenes de records i falses melangies d'una època ja tardana.
Per suposat a sobre hi havia les golfes; antigues, amb una olor closa capaç de captivar el dos amants més furtius de la comarca, plenes d'històries passades, d'amors estiuencs juvenils, de petons inacabats i de les carícies més tendres que mai s'hagin pogut somiar.
Aquella antiga habitació era un espai amerat dels secrets més ocults que Sílvia, la mare de la Marta podia amagar. És per això que havia prohibit a Marta i a tota la seva família que hi entressin amb l'excusa que era un lloc poc segur, ple de prestatgeries que en qualsevol moment podien caure'ls al damunt.
Tot i així Sílvia cada vespre cinc minuts abans d'anar a dormir pujava a les golfes per contemplar els estels i somiar d'entre aquells antics records.
De la mateixa manera que Sílvia cada cop es recolzava més en el somni d'un antic passat per seguir tirant endavant, Marta anà creixent estiu a estiu i nit a nit. I una nit amb lluna plena, una mirada sincera, un somriure valent, un sospir d'una herba profunda i intens petó s'enamorà. L'afortunat era un noiet del poble un xic més gran que ella, però igual de tendre i innocent.
Poc a poc les pors, dubtes i incerteses d'un amor pueril s'esvaïren i apostaren pel descobriment del joc dels adults, és per això que Marta pensa en les velles golfes com a lloc idoni era solitari i intrigant, era clos i obert als ulls del món. Així doncs, decidí trencar amb les normes imposades pròpies d'un antic absolutisme per descobrir-hi el plaer més intens que ningú li pogués proporcionar. Moguda per una intensa passió una matinada pujà fins les golfes per inspeccionar què s'hi trobava. És llavors quan descobrir el major secret dels secrets, rera la paret s'hi podia llegir "Cuida de la Marta, com jo ho hagués fet i recorda ningú no ens robarà tot l'amor viscut sota les tenebres de les esgolfes, el teu pare t'estima."

De petits sempre ens diuen allò que hem de fer, esperem créixer;
de joves ens sentim més lliures i no creiem en prohibicions, esperem créixer;
de majors volem tornar al món dels infants per parlar llibertat.