Un Zar a Badal

Euvgeni de vegades recorda Moscú, però la veritat és que ja fa molts anys que està a Catalunya, gairebé 6, i només en té 11. Entén el rus, però la veritat és que gairebé ja no el parla, només amb la seva mare, la seva tieta i la seva avia. A banda d'elles al barri, o com a mínim al seu carrer, a Badal, no coneix cap altra familia rusa. Hi ha catalans, castellans i sudamericans, però que ell sàpiga cap altre rus. Fins i tot a casa seva comencen a parlar en castella, doncs és la llengua que parla l'home que s'ha casat amb la seva avia. Bé, és la seva avia, però no penseu pas en una dona gaire gran, amb prou feines deu tindre la cinquantena.
La veritable és que a l'Euvgeni ja li està bé que ningú l'entengui quan parla rus, doncs si una cosa defineix a l'Euvgeni es que és molt trapella. Li encanta buscar brega i fer malifetes al davant de casa seva, i si les coses van maldades sempre li queda el rus per insultar als altres o ficar-se amb ells sense que ningú entengui un borrall del que diu. La veritat és que un insult que no s'enten perd la seva funció bàsica de fer emprenyar als altres, però l'Euvgeni disfruta de mala manera cada cop que veu a algú mirant-lo sense saber si el nen l'ha insultat.
Així l'Euvgeni recorre el barri tot fent trapelleries amb els seus inseparables amics, en Nestor i en Marcos, dos menuts equatorians que viuen a l'edifici del costat i que són un parell d'anys més petits que l'Euvgeni.
L'Euvgeni està content de ser a Barcelona, doncs la veritat, és que a Moscou la major part de l'any fa massa fred com per anar voltant pels carrers i ara és el que més li agrada. També està content de tindre dos amics tan fidels com el Nestor i el Marcos, que el segueixen com a un veritable heroi explicant als altres nens les seves gestes, com si fos un cavaller rus, o encara més, com si hi hagues un veritable zar al carrer Badal.