Un somni actual

Després de pagar un insignificant euro per encendre una celestial espelma de l'Església, per allò de netejar la consciència, vaig volar per l'ambient diví juntament amb la seductiva figura de Crist i em vaig precipitar a la sortida del temple. Tan sols donar un pas al net carrer, vaig albirar la meva xicota conversant amb un policia, i interessat per escoltar la dialèctica de l'autoritat em vaig acostar a ells. El monocia es queixava de la falta de recursos del cos local mentre la meva companya li feia gestos de comprensió. Inimaginablement, en un acte d'ira i gelosia la vaig besar. Besar a la meva xicota! Besar-la en un lloc públic!
Em vaig disculpar, tant a ella com al monocia. A l'agent li vaig deixar anar un "perdone usted".
Vaig desaparèixer.
Minuts després comprava el diari La Razón, i al cap d'una hora ja tenia enllestida la compra de la setmana. La veritat és que havia comprat el doble del que necessitava, però portava amb mi les millors ofertes i els millors descomptes. Fins i tot vaig aprofitar els codis de barres dels productes que prometien un descompte d'un 1% en la següent compra.
Complagut, vaig cridar un taxi per a un trajecte de cinc minuts a peu, i vaig arribar a la dolça llar. Allí estava la resta de la família. Un gos i un gat mudats amb una monísima jaqueteta que els cobria l'esquena.
Vaig ordenar amb cura tot el que havia comprat a l'hiper, supra, supermercat i vaig encendre les llums que il·luminaven la vitrina dels records. En ella hi havia fotos o algun souvenir dels nostres viatges a Nova York, Roma, París, Londres.
Seguidament vaig agafar un paper i una ploma, em vaig asseure al sofà llit i vaig pensar en el que cuinaríem per dinar. També vaig planejar la tarda.
Entre la meva companya i jo no existien secrets, i compartíem el temps, les responsabilitats i deures, el paper higiènic...
I em vaig dormir. I em vaig despertar.
Tenia tot el cos humit, i tremolava. Havia somiat.
En el somni vivia amb una dona a la qual no estimava, i vestia a les meves mascotes amb unes ridícules peces. Qui cony pot haver ideat tal peça de roba? Qui cony pot fabricar alguna cosa així?
En la somnolència creia en totes les mentides publicitàries, buscava en l'Església dignitat, puresa, i veritat; antònims de religió. Fins i tot em sentia atret per la verborrea d'un municipal i frenava els impulsos que caracteritzen l'ésser de l'individu. En el coma demanava perdó com aquell que demana un sobre de sucre més. Tot era ordre, cap imperfecció, tot net, sense lloc a la improvisació. Les destinacions turístiques es basaven d'acord amb les preferències de la multitud, i utilitzava ploma en comptes de llapis o bolígraf.
El més fatídic és que en la fantasia renunciava al caminar. Em negava al moviment. En el somni, terrorífic, m'havia convertit en un ésser deplorable, capitalista, privat del lliure albir. M'havia convertit en un més de la fúnebre societat.