La Felicitat

Un relat de: pamfletista

LA FELICITAT

Tenir 17 anys, ser negat a les matemàtiques, no saber l'abecedari, jugar a futbol en un lloc que no és ni el teu, passejar pel carrer sense que ningú et conegui en un poble de tant sols 4000 habitants, i viure tancat en una societat on impera la hipocresia i la lluita de gènere i raça, no convida a ser feliç.
No obstant això, bé coneixem felicitats alienes.
La felicitat del Quixot la seva bogeria; la felicitat d'Acebes assegurar que existeixen dues vies d'investigació, la felicitat de Mariano José de Larra, bé, Déu sabrà com era la seva, potser el suïcidi.
El cas és que el concepte de felicitat sembla personal i subjectiu. També un estat inexpugnable.
Per aquesta raó tal vegada un il·luminat va creure necessari considerar que la felicitat és com una fugaç papallona, quan més la persegueixes, mes s'allunya de tu, però si l'esperes pacientment, pot arribar a posar-se sobre teu. Quina mariconada!
No sé que n'opinen vostès, però si en 2006 anys de mentida religiosa hem arribat a acceptar aquesta frase com a resposta més val que veritablement l'any 2012 sigui la fi del món.
Així doncs, per què no donem una altra oportunitat al cosmos i ens morim tots deixant enrere les nostres diferències i els nostres vicis, i tornem a néixer, aquesta vegada amb la felicitat com a qualitat intrínseca?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

pamfletista

4 Relats

4 Comentaris

4281 Lectures

Valoració de l'autor: 8.33