Un silló buit

Un silló buit, en un racó de casa, m'ensenya el lloc on seies molt sovint. Un silló buit que m'omple d'enyorança, de records de converses...
Sento més que mai que et necessito per explicar-te el dia a dia com em va.
El silló buit em diu que no hi hauran més tardes compartides, ni més dinars familiars pagats per tú, ni més discursos anarquistes, ja no seuràs mai més en el silló.
I noto que els ulls se m'humitegen, mirant aquell silló.
Tancant els ulls encara t'imagino explicant històries del passat, d'aquella guerra que vas perdre, d'aquells camps de concentració de França i després dels alemanys, de les presons franquistes , de Santoña, del control del regim malparit durant tants anys, de la il.lusió de tenir una familia que t'ha estimat , t'estima i t'estimarà.
El silló buit, en aquell racó de casa, em fa companyia en els moments de soletat.
Un silló que no passa de moda, perque el temps s'hi ha quedat aturat. El vell silló del meu pare, ple de secrets que no explicarà mai.
Silló, peça de museu ... d'història, de la seva història, de la meva història, de la nostra història