Un sentiment ocult

El vent fresc de matinada li acariciava el rostre, aquells tendres i clars cabells, aquell cos ben treballat, li refrescava la cara i l'ajudava a trobar més agradable aquell primer cigarret.

Els seus ulls brillaven com mai ho havien fet i el seu cor demanava a crits poder sortir del pit.
No sabia què li passava però no podia deixar de mirar aquella noia que dormia plàcidament en el seu llit.
Li recorria amb la mirada cada rínxol dorat d'aquella fabulosa cabellera, cada corba del seu cos nu enredat entre els llençols blancs que acariciaven deliciosament aquella pell tan fina i colorada.

No sabia què li passava però desitjava cada una d'aquestes imatges que els seus ulls veien. Desitjava tornar-les acariciar, a besar, sentir com els dits d'ella li recorrien el cos i li produïen calfreds.
Cada mirada d'ella el tornava boig, cada paraula i cada somriure, sentia que mai volia allunyar-se d'ella i per sempre poder observar aquell rostre nu entre els seus llençols.

No sabia què li passava, però creia que potser era amor vertader això que sentia.