Petits retalls

Què fer ara?

És tot tant fosc i silenciós… solament ressona el xoc de les meves sabatilles contra el terra. En cada pas es sent i és un so tant buit i solitari, com aquell passeig, però ho necessito.

M'agrada aquell lloc i la seva soledat, em tranquil·litza i m'estabilitza.
Estic parlant de la 2ª avinguda del C/ Roger de Flor, al final a la dreta, sí, allí estic.

Allí em trobareu cada matí a les 8:00 h. i cada tarda a les 21:00 h., com ara, asseguda al costat d'aquell vell arbre. Aquell arbre d'arrels tant antigues i recolzadores. Allí entre elles em sento segura, m'abracen i la por d'enfrontar la vida desapareix...

Per què qui planta cara a la vida?

Tothom o almenys jo, vivim per ella, però arriba un moment que zas! Tot torna de nou a caure i a buidar-se, tornes a estar sol amb la vida, i tots aquells anys de lluita han desaparegut.

Potser trobaràs que tinc uns pensaments depriments, que necessito un psicòleg o simplement que no he tingut sort en la meva vida, doncs sí, jo també ho penso, però també penso que tots tenim aquest puntet de feblesa i debilitat, de tristesa, però d'optimisme i m'agrada...
M'agrada pensar per tirar endavant i rectificar en els errors, m'agrada llegir per idear i m'agrada escriure per reflexar.

Traiem forces, lluitem, construïm, ens arrisquem, estimem, VIVIM, però al cap I al fi, la vida sempre ens acaba guanyant la partida.



... 2ª avinguda del C/ Roger de Flor, al final ala dreta, entre les arrels d'aquell vell arbre, ho recordes?

T'espero.